El projecte participatiu Xeraco 2050 celebra este dimecres a la vesprada la seua tercera taula de debat, una trobada oberta als veïns que enguany se centrarà en la qualitat de vida al municipi i el futur de les noves generacions. La cita tindrà lloc a les 18 hores a l’Espai Jove i buscarà reflexionar sobre el poble que trobaran els xiquets i els jóvens d’ara quan siguen adults.
La sessió comptarà amb cinc participants estretament vinculats a la vida social, cultural i festiva de la localitat. Hi intervindran el músic de la Unió Musical Xeraco i expresident de festes, Willy Puig; Inma Rubio, lligada al cor de l’església i al món musical; M. José Aleixit, integrant d’Almanac Teatre; l’estudiant Izan Garcia; i la tècnica de Joventut de l’Ajuntament, Mar Serra. Esta pluralitat de perfils aportarà visions procedents de les associacions i l’experiència directa de la joventut per a generar una conversa sobre què significa viure bé a la localitat.
Després de tractar l’evolució urbana i el model turístic de futur en les primeres jornades, ara el focus es dirigix cap a les persones i les oportunitats vitals al mateix municipi. Sense buscar conclusions tancades, el debat abordarà qüestions pràctiques com els espais d’oci infantil i juvenil, la participació ciutadana, l’emancipació i les possibilitats de desenvolupar un projecte de vida a Xeraco.
El repte de mantindre la identitat local
A més de les infraestructures i els serveis, la conversa analitzarà com conservar el sentiment de poble en una societat cada vegada més digital i individualitzada. Es reflexionarà sobre la importància de mantindre vives les tradicions, la vida al carrer, les entitats locals, la llengua i les relacions entre diferents generacions per a decidir què cal transformar i què s’ha de conservar perquè el municipi no perda la seua essència.
Com és habitual en esta iniciativa estratègica, el públic assistent tindrà l’oportunitat d’intervindre i compartir la seua visió per a orientar les grans decisions de les pròximes dècades. L’objectiu final de la jornada és construir de manera compartida, i situant el veïnat en el centre del procés, una resposta a la pregunta de quin poble es vol deixar als qui vindran darrere.
