Els últims resultats de l’informe PISA 2025 han confirmat una caiguda dràstica del rendiment de l’alumnat valencià de 15 anys, que se situa ara molt per davall de les mitjanes d’Espanya, Europa i l’OCDE. Des de l’any 2022, els estudiants han perdut 58,24 punts en competència lectora, 38,10 en matemàtiques i 32,69 en ciències. Aquesta davallada sense precedents ha generat una profunda alarma en la comunitat educativa, que reclama a l’administració autonòmica una anàlisi rigorosa de les causes i menys confrontació partidista.
Tot i que la Conselleria d’Educació ha responsabilitzat inicialment del fracàs al model dels governs del Botànic i a l’aplicació de la llei estatal LOMLOE, les dades desmenteixen un deteriorament progressiu. El gruix de la caiguda es concentra específicament en el període comprés entre els anys 2022 i 2025. A més, la normativa estatal s’aplica de forma idèntica a la resta de comunitats autònomes, on els resultats han sigut molt diferents i no reflecteixen la mateixa gravetat que al territori valencià.
L’administració valenciana té plenes competències sobre les plantilles, la planificació dels centres, les infraestructures i els programes propis. «La Generalitat no pot reclamar autonomia per a definir la política educativa i externalitzar simultàniament la responsabilitat sobre els resultats del sistema que administra», ha criticat la secretària general de la Federació d’Educació de CCOO PV, Xelo Valls. La manca estructural de professorat i de personal de suport, al costat de les deficiències en les instal·lacions, són factors decisius que impacten directament en el dia a dia de les aules.
Un full de ruta per a una generació
L’informe internacional, que actua com un estudi observacional, vincula el rendiment acadèmic a factors com l’ús abusiu de pantalles, el nivell socioeconòmic o la titularitat dels centres. Per a fer front a aquest repte majúscul, els docents exigeixen abandonar les reformes conjunturals i dissenyar una política educativa a llarg termini.
Aquest nou consens ha de passar necessàriament per unes ràtios adaptades, unes plantilles estables de professionals especialitzats i el manteniment d’uns centres educatius dignes. El redreçament del sistema requereix mesures estructurals per a fomentar la lectura i el raonament matemàtic, així com un enfocament que convertisca el valencià en una ferramenta real de cohesió social, garantint que els recursos econòmics i humans arriben just on més es necessiten per a lluitar contra la segregació.
