La història de la ciència i la democràcia té noms que van ser silenciats a la força, de vegades de la manera més cruel possible. Un dels casos més colpidors és el de Joan Baptista Peset Aleixandre.
Aquest divendres, el Claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (UV) s’ha omplit de memòria, emoció i dignitat per a retre homenatge a qui fou el seu rector entre 1932 i 1934, coincidint amb el 85é aniversari del seu afusellament a mans del règim franquista.
L’acte ha reunit representants acadèmics, polítics, col·lectius memorialistes i familiars (com Carmina i José Luis Peset) amb un objectiu clar: retornar a un dels grans referents de la medicina valenciana del segle XX el lloc que la història li havia negat.
«Recordar Peset és retornar-lo al lloc que li correspon en la història de la Universitat i en la memòria democràtica del nostre poble», ha afirmat taxatiu el rector actual de la UV, Juan Luis Gandía, durant una intervenció carregada de simbolisme. Gandía ha destacat totes les dimensions de l’homenatjat com a «científic, metge, professor i rector compromés», a més de ser «un científic injustament assassinat».
Les cicatrius de la història: un retrat amagat en un armari
Un dels moments més emotius de la jornada ha sigut el record de la increïble història del retrat de Peset, la rèplica del qual presidia el Claustre. Durant dècades de dictadura, la pintura va haver de romandre oculta, doblada i sense bastidor, en el fons doble d’un armari de fusta del Rectorat per a evitar ser destruïda.
No va ser fins a l’any 1985 quan el professor Daniel Benito la va trobar de casualitat. Després de ser restaurada, avui llueix a la galeria de rectors de la Sala de Juntes de la Universitat.
«Al quadre encara són visibles els plecs del llenç després de tants anys d’ostracisme. Són les cicatrius de la història», ha assenyalat Gandía, vinculant aquestes marques amb les ferides encara obertes de la societat.
El rector ha incidit també en la concepció innovadora de l’ensenyança que defensava Peset, qui, tot i ser expert en medicina legal i toxicologia, apostava per una formació pràctica en el laboratori i no només mitjançant lliçons magistrals. També ha assenyalat que «homenatjar Peset és també reconéixer totes les persones represaliades per la dictadura franquista: les assassinades, empresonades, depurades, exiliades i silenciades».
El perfil de Joan Baptista Peset:
- Catedràtic de Medicina més jove d’Espanya (amb només 23 anys)
- 4 carreres universitàries i 3 doctorats
- Més de 100 articles científics en francés, castellà i alemany
- Impulsor de l’obertura pública del Jardí Botànic de la UV
El «Vives contemporani»: un intel·lectual de ment brillant
L’escriptor i catedràtic Martí Domínguez ha sigut l’encarregat de glossar la figura humana i científica de l’homenatjat, a qui ha definit com «el nostre Lluís Vives contemporani». La vida de Peset conté una macabra coincidència de dates: un 24 de maig de 1910 es convertia en el catedràtic de Medicina més jove d’Espanya (amb només 23 anys) i, exactament el mateix dia, un 24 de maig de 1941, era afusellat a Paterna.
Peset no era un metge qualsevol. Parlava diversos idiomes, va publicar més d’un centenar d’articles internacionals i va revolucionar la docència. Com a rector, en només dos anys, va impulsar la creació de la residència d’estudiants Lluís Vives, la modernització de la investigació i l’obertura pública del Jardí Botànic.
«Però, sobretot, era un home bo», ha afirmat Domínguez reprenent les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés. Un home amant de la pilota valenciana i del ciclisme que, malauradament, va patir la traïció en el consell de guerra posterior a la Guerra Civil, on dotze dels seus propis companys de facultat van declarar en contra seua. «Peset no és només un home de ciència i saviesa, sinó també de consciència i llibertat», ha conclòs.
Paterna: el mur de la repressió contra la intel·ligència
El vicerector de Comunicació, Carlos López Olano, que ha conduït l’acte, ha recordat que Peset va ser «l’afusellat més conegut dels 2.238 executats» a Paterna. Una xifra esfereïdora que, com ha advertit, molts joves encara desconeixen, fet que justifica que la Universitat organitze actes com aquest.
Per la seua banda, la degana de la Facultat de Medicina i Odontologia, Amparo Ruiz, ha destacat totes les dimensions de Joan Baptista Peset: «un gran metge, un gran universitari i una gran persona». Ruiz ha recordat la tasca de figures com José María López Piñero en la recuperació de la seua memòria històrica i científica, i ha subratllat que la seua visió humanista haguera sigut clau en moments com la pandèmia. El seu assassinat, ha afirmat, «va ser una ferida molt gran per a la Universitat i per a la medicina espanyola».
El dolor heretat de les famílies
L’acte ha donat veu també a les associacions que lluiten a peu de fossa. María Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fosa 126 de Paterna, ha recordat que la repressió va destrossar generacions senceres:
«No només van afusellar 2.238 persones, també van matar la vida de les seues famílies, el seu futur, les seues arrels i els seus somnis».
Navarro ha denunciat a més «l’anomalia democràtica» d’un país que encara no ha condemnat els verdugs del franquisme i ha defensat la tasca de les associacions memorialistes com «una lluita constant i ferma» per a evitar que la història es repetisca i per a mantindre vius «els seus somnis de pau i llibertat».
Un tancament amb la música de la llibertat
L’homenatge ha clos amb un dels moments de major càrrega emotiva de la jornada a La Nau. El reconegut poeta Marc Granell ha recitat uns versos en memòria del rector Peset, just abans que les notes de El cant dels ocells, interpretat pel Quartet de Corda de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, posara el punt final musical a un acte de justícia poètica, històrica i democràtica.
