La Confederació Empresarial de la Vall d´Albaida (Coeval), ha celebrat la seua Junta Directiva a Albaida, i ha donat a conéixer les seues reivindicacions davant les pròximes eleccions del 23 de juliol.
Coeval considera important posar de manifest davant les eleccions les seues dificultats per a fer front a «l’allau d’obligacions que s’imposen per part del legislador, a més dels complicats reptes que han d’afrontar procedents d’una globalització molt a la mesura de les grans empreses». Amb tot això, afirmen que per a poder competir han de fer «un gran esforç en tots els àmbits per a continuar la seua activitat i mantindre els llocs de treball, esforç que necessita de finançament i liquiditat en condicions adequades». En aquest sentit se sol·licita a l’administració pública la bestreta del 50% del finançament d’aquells projectes que han obtingut una resolució aprovatòria de subvenció o ajuda.
D’altra banda, se sol·licita la reducció i agilitació de les càrregues burocràtiques en totes les administracions, accelerant d’aqueixa manera molts tràmits i procediments que facilitarien projectes d’inversió que actualment pateixen retards i paralitzacions insostenibles. Per això es demana que el silenci administratiu, després de complir-se els terminis legals previstos perquè la corresponent administració resolga la sol·licitud plantejada, es considerara de manera general com a positiu, atés que el sol·licitant no pot ser el perjudicat de la falta de diligència i agilitat administrativa, més incomprensible que mai amb els avanços tecnològics que hui existeixen, i que sí que són utilitzats de manera eficaç per l’administració, concretament en temes d’exigència tributària a ciutadans i empreses. Una altra mesura important en la mateixa direcció és l’extensió en la mesura del possible de la declaració responsable com a mecanisme per a impulsar sol·licituds a les administracions.
Altres temes destacats per al futur d’empreses i autònoms que es demana als legisladors electes són que siguen abordats amb agilitat. En concret se sol·licita la supressió de l’import de minimis, que actualment exigeix que en els últims 3 anys no excedisquen de 200.000 euros les ajudes públiques subjectes a minimis segons convocatòria. D’aquesta manera, es podrien dur a terme un major nombre de projectes d’inversió amb suport públic.
També se sol·licita la modificació de les quanties dels contractes menors, ja que és una via important de treball en projectes de pimes i autònoms en col·laboració públic-privada, qüestió regulada en la legislació estatal de contractes. Així se sol·licita concretament que els de subministraments o serveis s’eleven fins a 50.000 euros (actualment són fins a 15.000 euros) i els d’obra fins a 100.000 € (actualment són fins a 40.000 euros), de cara a més al fet que atés que la tramitació administrativa és més senzilla puguen dur-se a terme més projectes públics-privats i amb més agilitat.
En referència també als contractes i concursos públics que duen a terme totes les administracions, especialment les locals, regulats també per la Llei de Contractes de l’Estat, es demana que es prioritze la proximitat de les empreses als territoris de l’administració licitadora, de cara a poder optar amb més possibilitats pimes i autònoms, valorant en els plecs amb més pes la proximitat, el coneixement de l’entorn i la facilitat per a prestar amb més celeritat els serveis i manteniments que es necessiten. Els plecs actuals ponderen en excés el preu, i no donen el valor que mereixen a les empreses del territori que, per proximitat, són les que millor coneixen i es poden adaptar a les necessitats i realitats, també en preus, del seu territori. La conseqüència és que molts contractes queden deserts o que les empreses locals queden com a meres subcontractistes de grans empreses que, amb ofertes de baixes quasi temeràries, són les adjudicatàries.
