NULL
L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha fet un pas endavant per donar una utilitat factible als coneguts pous d’horta que hi ha al terme municipal. L’objectiu del govern local és posar en valor els pous a fi de restaurar-los i recuperar-los per tal que en un futur es puguen visitar mitjançant una eco-ruta enfocada als habitants de la vila i a tots els potencials turistes.
Actualment, hi ha fins a 17 pous d’horta escampats als dos costats de la ribera del riu Túria que en la seua època d’esplendor servien com a punt d’abastiment d’aigua, especialment als llauradors i a les persones que treballaven o vivien al camp. La gran majoria d’ells no tenen actualment aigua, es troben en desús des de fa més de mig segle i el seu estat de deteriorament, pel pas dels anys, fa necessària una actuació a mig termini.
El seu origen es remunta a les primeries del segle XX quan es feien servir per emmagatzemar aigua perquè en pogueren fer-hi ús els llauradors, principalment, tot i que també els podien utilitzar els mateixos habitants de la vila. Al llarg dels vora huit quilòmetres de què consta la zona fluvial, els pous es construïen perquè hi haguera un punt garantit d’aigua al camp. Tot i que tenia una funció de consum humà, els mateixos llauradors podien donar aigua als animals que els hi feien companyia i, per tant, evitar-ne així possibles episodis de set persistent.
Este tipus de construccions tenien una profunditat aproximada d’entre 10 o 12 metres de profunditat, es dissenyaven i construïen conjuntament entre diversos propietaris dels camps on estaven ocupats en una mena de mancomunat, tot aprofitant-ne la proximitat del riu Túria per habilitar-los. El pou de la Granota és l’únic de tots que és de propietat municipal, restaurant recentment i amb un ús exclusiu per als animals.
La gran majoria dels restants pous d’aigua de Riba-roja de Túria tenia, però, un ús humà de forma majoritària, ubicats al terme municipal que van entrar en desús a partir dels anys 60 del segle XX a causa del tifus que suposava un risc per al consum de les persones. D’ençà que es van prohibir, van entrar en un estat progressiu de deteriorament que ha desembocat, fins i tot, en l’oblit.
La importància que tenen per al municipi s’ha traduït en la declaració que el plenari va aprovar en juny de l’any 2019 per la qual cosa van passar a ser considerats com a béns de rellevància local (BRL). Es tracta dels pous d’aigua de la Granota, Calaforra, Mas del Sastre, Camilo, Toni-Vicent, Pesaor, Arrossals, Marjaleta, Llonganises, Casades, Noguera, Calabuig, Ruperto, Nasio, Nules, Valenciano i Pouet de Melchor.
La consideració com a BRL de Riba-roja de Túria és un pas més en el camí i en el procés iniciat per a posar-los en valor de cara a ser inclosos en futures rutes d’eco-ruta al municipi Per fer-ho efectiu, cal realitzar-hi un inventariat dels pous d’aigua, amb les seues característiques físiques i tècniques i amb les necessitats per a la seua consolidació. Passaran a formar-ne part de la Ruta de l’Aigua que tracta de demostrar-ne la importància de l’aigua com a eix vertebrador de la vida del municipi durant segles, com a eina fonamental per permetre els conreus agrícoles així com a motor econòmic i social.
Els pous d’aigua, que hui dia encara es poden localitzar, estan escampats per la zona d’influència fluvial. La seua presència permetrà ser el fil conductor per explicar als visitants la seua funció i els trets fonamentals que n’expliquen l’origen. A més a més, també s’han protegit conjunts històrics com ara el búnquer del barranc de la Cabrassa, el Pont Vell o el conegut aqüeducte romà de Porxinos.
El regidor d’Economia Circular i Agricultura, José Luis Ramos, ha explicat que els pous d’horta “formen part indefugible de la història agrícola del nostre municipi que s’explica a partir de la presència del riu Túria com a eix fonamental a partir del qual es van construir les diverses civilitzacions que van passar per Riba-roja i, per això, cal conservar, protegir i rehabilitar estes construccions tan estimades”.
