La investigació arqueològica que duu a terme el Museu de Prehistòria en l’assentament ibèric de la Bastida de les Alcusses de Moixent ha donat nous fruits. El museu de la Diputació de València ha documentat les primeres evidències de la xarxa viària d’accés. En concret, s’han identificat 824 metres de trams de camins localitzats en el vessant sud-oriental del jaciment.
El diputat de Cultura, Paco Teruel, considera que el descobriment dels 824 metres documentats gràcies a estos treballs per a buscar restes arqueològiques “suposen una significativa aportació que contribuirà a millorar la qualitat de l’oferta cultural del jaciment, obert al públic”. Teruel ha destacat “l’encomiable treball de l’equip que encapçala Mª Jesús de Pedro, que desenvolupa projectes d’investigació, programes de difusió i activitats didàctiques en La Bastida de les Alcusses i la resta de jaciments arqueològics de la província”.
En opinió del responsable de Cultura, “tan important és la faena de conservació d’estes restes arqueològiques que formen part del patrimoni de les valencianes i valencians, com l’accessibilitat d’estos jaciments al públic perquè tots, majors i joves, tinguem l’oportunitat de conéixer com vivien els nostres avantpassats, les diferents civilitzacions que van habitar estos territoris abans que nosaltres”.
Per part seua, la directora del Museu de Prehistòria, Mª Jesús de Pedro, ha detallat que els treballs “van tindre lloc durant els anys 2020 i 2021 seguint una metodologia que permetera reconéixer diverses escales d’observació arqueològica. Si bé des de l’inici de les excavacions, en 1928, s’havia fet referència a la part de ponent com la més accessible, fins ara no s’havia documentat detalladament. Així, en estos treballs es van aplicar tècniques no invasives en el terreny, com a teledetecció i prospecció superficial pedestre, i es van fer treballs de neteja intensiva de la vegetació i d’excavació”.
Noves tecnologies
Les tecnologies d’informació geogràfica han sigut d’ajuda en tot el procés per a la gestió de les dades. Es va aplicar l’ús de GPS, la modelització amb dades de cartografia digital densa, els LiDAR (sistema de captura de dades mitjançant un sensor làser en medis aeris que recull les característiques de la superfície del terreny) i altres aplicacions relacionades amb l’àmbit geogràfic per a l’estudi dels paisatges arqueològics, com els sistemes d’informació geogràfica.
Igualment, la informació derivada de la cartografia històrica també ha sigut rellevant, tant en paper com digital (Institut Cartogràfic Valencià i Centre Nacional d’Informació Geogràfica), així com les ‘ortofotos’, especialment les sèries A i B dels vols fotogramètrics de l’Army Map Service dels EUA (1945-47 i 1956-57).
La investigació conclou que es poden vincular els camins a l’assentament ibèric per la direcció, orientació, tècnica i entitat del projecte constructiu. Això implica que la fundació de La Bastida de les Alcusses va comportar la planificació i construcció de vials des de l’inici de la seua ocupació, cap a finals del segle V o principis del segle IV a.C. Esta infraestructura distribuiria la circulació rodada, connectant el pla de Les Alcusses, a uns 550 metres sobre el nivell de la mar, amb l’assentament, a 730 metres sobre el nivell de la mar.
En opinió de Jaime Vives-Ferrándiz, director arqueològic del poblat situat en terme de Moixent, “els camins, calçades o vies són un aspecte material rellevant per a l’estudi de les societats passades. No sols faciliten el moviment de gent, mercaderies i idees, sinó que també milloren l’eficiència, l’escala i intensitat de les comunicacions o de les activitats. Com qualsevol altre objecte arqueològic, la descripció, classificació i anàlisi comparativa dels camins pot contribuir al coneixement històric”.
Els camins en època ibèrica han sigut tractats per la investigació durant les últimes tres dècades a partir de nombrosos estudis d’assentaments o territorials, i es coneixen trams de calçades indígenes des dels segles V-IV a.C. “Hi ha camins excavats en sòls rocosos per a suavitzar pendents en trinxeres i encaixar les rodes dels carros en les carrilades, normalment en l’accés als assentaments en altura, i camins fets amb murs de contenció i terraplens per a trams en caiguda o en pla”, explica Vives-Ferrándiz. El cas més complex i millor conegut del primer tipus és la xarxa viària del Castellar de Meca, en Ayora.
Els 824 metres de camins documentats en La Bastida de les Alcusses “són una escala extraordinària per a la data, perquè tots els trams datats en el segle IV a.C. són molt més curts”, apunta el director arqueològic, qui planteja que el descobriment “no és una simple senda o camí de ferradura, sinó una infraestructura viària planificada des de la fundació de l’assentament, facilitant i augmentant les comunicacions i l’escala de les activitats econòmiques, especialment del trànsit rodat per a mercaderies pesants”.
Les perspectives de treball que s’obrin en este descobriment concernixen a dos àmbits: el de la investigació arqueològica i el de la recuperació patrimonial. D’una banda, contribuïx al nostre coneixement de l’origen de les infraestructures de camins. Futurs estudis definiran millor la morfologia d’esta xarxa viària, les tècniques constructives i la seua evolució històrica, així com la relació en la forma urbana, especialment en les entrades de l’assentament i amb el paisatge. Des del punt de vista patrimonial, el descobriment pot millorar notablement l’experiència de la visita al jaciment, amb la recuperació de part dels camins originals i la seua inserció en els itineraris de visita.
