NULL
Afirma que Rus, una vegada aconseguit l’objectiu de ser president de la Diputació, va començar a organitzar Imelsa «per als seus propis fins i els dels seus companyons, tant de partit, com a personals»
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita una pena de 12 anys de presó per a l’exalcalde de Xàtiva, expresident de la Diputació i del PP de la província València Alfonso Rus i altres sis anys per al exsubdelegat del Govern a València i exdiputat Rafael Rubio (PSPV) pels contractes dels ‘zombis’ en Imelsa i Ciegsa.
Així es desprén de la qualificació del ministeri públic en el marc de les peces B i F del cas Imelsa, en les quals s’ha investigat contractacions presumptament irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa.
La jutgessa acaba d’obrir judici una altra contra Alfonso Rus, Rafael Rubio -a la presó des del dissabte pel cas Assut- i altres 24 persones més per aquest procediment, entre ells, l’ex secretari autonòmic d’Educació Máximo Caturla i l’exdiputat del PP Salvador Enguix.
El fiscal atribueix a Rus els delictes de pertinença a organització criminal, un delicte continuat de malversació de cabals públics, de prevaricació administrativa i de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic. Així mateix, a Rubio l’acusa d’un delicte continuat de malversació de cabals públics, de falsedat en document oficial i un delicte continuat de prevaricació administrativa.
Per a Caturla i l’excap de gabinet de Rus, Emilio Llopis (també exalcalde del Genovés), reclama la mateixa pena que per a l’expresident de la Diputació per idèntics delictes, a més de multa i inhabilitació.
A l’exgerent d’Imelsa, Marcos Benavent, autodenominat ‘yonki dels diners’, el ministeri públic li aplica la circumstància atenuant de penediment i sol·licita per a ell nou anys i mig de presó; mentre que la llavors directora de Recursos Humans i el director financer de Imelsa, María Gracia Escrihuela i José Enrique Montblanc, s’enfronten a altres sis anys de presó.
Per part seua, l’Advocacia de la Generalitat, que exerceix d’acusació particular en el procediment dels ‘zombis’ de Ciegsa, sol·licita una pena de sis anys de presó per a Caturla per un delicte continuat de malversació de cabals públics, a més de 20 anys d’inhabilitació. Per als ‘zombis’ demana quatre anys de presó. I una indemnització conjunta i solidària d’1.042.637 euros.
En l’escrit de qualificació provisional del fiscal es descriu com funcionava la presumpta organització delictiva i adverteix que Rus, una vegada aconseguit l’objectiu de ser president de la Diputació, va començar a organitzar Imelsa «per als seus propis fins i els dels seus companyons, tant de partit, com a personals».
Així, va nomenar a Benavent com a gerent de l’empresa pública, que havia sigut regidor de Xàtiva durant el seu mandat . Tots dos han sigut investigats per haver realitzat operacions de recaptació de diners al marge de llits legals falsejant adjudicacions de contractes públics.
Rus també «va col·locar» al seu «amic» Llopis com el seu cap de gabinet qui, en unió de Caturla, van conformar un acord de voluntats per a aconseguir els seus propòsits delictius al marge de qualsevol principi de gestió pública que havia de presidir la seua actuació, «configurant-se Rus com el cap i capitost de l’organització, atés que aquestes persones ja venien actuant com un grup organitzat amb la finalitat de servir-se dels llocs públics que ostentaven i repartir-se els beneficis obtinguts, sent Rus el que atorgava beneplàcit de les seues actuacions en els diferents organismes públics en els quals havien intervingut».
A conseqüència d’aquesta organització i «amb clara finalitat de clientelisme polític i personal», van utilitzar Imelsa per a repartir favors, «van utilitzar els fons públics de la mateixa en contractacions de persones que no responien a un vertader exercici de funcions dins de la societat, distribuint els diners públics de manera gratuïta amb el perjudici que això suposa per a les arques públiques».
Per a aconseguir aquesta finalitat, agrega el fiscal, van cooperar també Escrihuela i Monblanch, els quals, «sabedors d’aquesta situació d’abús i instrumentalització d’una empresa pública», van ajudar «eficaçment» a la consecució dels propòsits delictius de l’organització criminal creada, «obtenint un benefici econòmic il·lícit a càrrec dels fons públics».
Les persones contractades sota les ordres dels acusats sabien que no anaven a fer cap treball en Imelsa i que la seua contractació responia a diferents interessos personals, professionals o de partit de Rus, Benavent i Llopis.
En Ciegsa ocorria una cosa similar. Segons el fiscal, en aquesta segona empresa pública hi havia un «absolut descontrol» i un «acord de voluntats per a obtindre diners i prestar favors polítics de qualsevol tipus».
Es valien també de Benavent, persona vinculada a Rus, qui ho va col·locar d’intermediari recaptador per a fer efectius la seua ideació criminal de servir-se de l’empresa pública on es trobava Caturla.
«Un dels objectius de l’organització era acontentar políticament determinades voluntats, realitzant per a això, entre altres coses, contractacions fictícies de personal, les quals no responien a un interés públic, sinó als interessos d’aquesta organització, de tal forma que, bé per favors polítics, bé pel seu propi interés, es pagaven retribucions des de Ciegsa a persones que no realitzaven cap funció», adverteix el fiscal.
Així, següent les ordres de Rus, amb el «complet coneixement i acceptació» de Llopis, Caturla va contractar durant la seua època de conseller delegat en Ciegsa almenys a quatre persones «sabedor que no anaven a exercir cap funció dins de l’empresa i produint un desviament de fons públics en benefici personal dels acusats».
Aquestes persones, conclou el ministeri públic, igual que les contractades en Imelsa, no van fer cap treball en l’empresa pública, «tots ells, afiliats o simpatitzants del PP o connectats personalment amb Caturla o amb algun dels altres membres de l’organització».
