La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha assenyalat que pròximament construirà una passarel·la per als vianants inundable sobre el riu Clariano al seu pas per Ontinyent, estructura que, tal com s’indica en el document convingut, la Confederació es compromet a la cessió gratuïta a Ontinyent. Per part seua, l’Ajuntament d’Ontinyent posa a la disposició de la Confederació els terrenys necessaris per a dur a terme el projecte i també es compromet al manteniment periòdic de l’espai fluvial restaurat, és a dir, a la seua neteja, renovació i conservació, una vegada finalitzen les obres i es procedisca a la seua cessió.
La CHX explica que aquesta estructura s’emmarca dins del projecte de restauració del riu Clariano entre el Pont Vell i el Pont Nou, a Ontinyent que «continua avançant». L’actuació, iniciada el mes de setembre de l’any passat, forma part del segon cicle del Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI) i té l’objectiu de millorar l’estat i la capacitat hidràulica del llit. El pressupost dels treballs supera el mig milió d’euros i té un termini d’execució de 42 mesos.
Cal recordar que l’actuació de restauració abasta una superfície que ronda els 30.000 metres quadrats, equivalent a una longitud fluvial de 575 metres i compta amb un pressupost que supera el mig milió d’euros. De moment, els treballs avancen segons el que es preveu i algunes labors, com l’eliminació d’espècies exòtiques invasores de ribera o la demolició parcial del barri de Cantarería, ja són visibles en el tram urbà del llit al seu pas per Ontinyent. Encara queden pendents altres treballs, com la construcció de la passarel·la que permetrà la connexió entre tots dos marges: el parc de la Paduana i el futur parc inundable de la Cantareria Baixa.
Els primers treballs realitzats en la zona es van centrar en la demolició de diversos elements existents dins del domini públic hidràulic. D’aquesta manera, l’Organisme va procedir a la demolició del ferm viari i els serveis de clavegueram de part del carrer Cantareria, així com a l’eliminació d’un xicotet mur de 240 metres de longitud que separava el riu de la carretera. Per part seua, l’Ajuntament va optar per l’adquisició dels habitatges de la zona que es veien afectades per la crescuda del riu Clariano en èpoques de grans precipitacions, per a demolir-les i habilitar així una plana d’inundació.
L’actuació projectada, i pràcticament executada íntegrament, permet millorar la integració dels vials existents amb el llit, que seran d’ús mixt (per als vianants i rodat només per a residents) i amb un ferm empedrat, amb l’objectiu de disminuir el risc d’embassada i afavorir el flux del llit en cas d’avingudes. A més, està prevista l’execució d’un talús lateral, amb material procedent del propi llit, destinat a reduir el risc de caigudes a diferent nivell tant de vehicles com de vianants.
D’altra banda, en el marge dret del llit continuen els treballs d’adequació del terreny per a crear una sendera per als vianants que seguirà el traçat de l’actual col·lector pel camí del Molí Descalç, i que formarà part del futur parc inundable del riu Clariano.
Treballs forestals i mediambientals
Les primeres labors realitzades en el projecte de restauració objecte del conveni van consistir en l’adequació i rebuig del llit, amb la retirada d’enderrocs i vegetació morta, així com l’eliminació de les espècies exòtiques invasores de ribera, en la seua majoria canya comuna (Arundo donax) i ailant (Ailanthus altissima). Actualment, diverses zones del llit compten amb la presència de les característiques cobertures negres de geotèxtil que permetran esgotar el rizoma de les plantes i que han de romandre en el terreny al voltant de 18 mesos. Transcorregut eixe temps, es procedirà a la plantació d’espècies autòctones de ribera que facilitaran la recuperació de l’ecosistema original del riu i, a més, suposaran la millora de l’estabilitat dels marges del llit.
D’aquesta manera, es distingeixen dues úniques zones de plantació: zona de ribera, on es plantaran espècies autòctones arborescents típiques d’aquesta mena de boscos com a baladre, marfull, salze, majol i tamariu de França; i zona de riba, més pròxima al llit d’aigües baixes, on es plantaran espècies hidròfites, que podran estar en contacte constant amb la làmina d’aigua.
