NULL
El temple és monument històric-artístic nacional des de l’any 1979 i va ser catalogat BIC el 1981
Aquesta setmana s’han iniciat a l’ermita de Sant Roc de Carcaixent les tasques de recuperació de les pintures ocultes baix diverses capes de calç, ja que l’edifici ha estat repetidament emblanquinat. Encara que són diverses les referències bibliogràfiques que apuntaven a l’existència d’aquests murals, no va ser fins al 2015, amb l’estudi per a la tesi doctoral d’Aurora Rubio quan es va constatar que baix les capes de pintura es troben les restes d’unes pintures d’incalculable valor històric i artístic.
La tesi ‘La Pintura Mural Gòtica Lineal a Territori Valencià. Statu Quo del corpus conegut. Estudi i Anàlisi per a la Seua Conservació’ (Universitat Politècnica de València. Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals http://hdl.handle.net/10251/59466, va ser dirigida per M. Antònia Zalbidea que actualment també porta la direcció facultativa dels treballs de restauració que està realitzant el restaurador Andrés Ballesteros.
L’ermita construïda al segle XIII pertany al conjunt de temples de la primera època gòtica de l’arquitectura valenciana, però aquesta compta amb un especial interès, ja que al contrari que la majoria d’edificis d’aquells temps, aquest no fou revestit posteriorment amb decoracions barroques.
Els experts assenyalen que urgeix la restauració, ja que la “templina”, així com els estrats de calç, estan degradant les pintures originals, transformant el pigment, que inclús pot passar a convertir-se en pols. I seguint les directrius dels professionals, després dels estudis diagnòstics pertinents com són fotografia en diferents bandes de l’espectre i l’anàlisi del materials pictòrics a través de micro-mostres, es procedeix a la restauració de la superfície pictòrica a aquest edifici. L’ermita va a passar a dependre de l’Ajuntament de Carcaixent amb la desamortització del segle XIX, és monument històric-artístic nacional des de l’any 1979 i va ser catalogat BIC (Bé d’Interès Cultural) per la Generalitat Valenciana l’any 1981.
La intervenció, finançada mitjançant fons propis, requereix de molta perícia manual i una combinació de mètodes i instrumental d’alta precisió. Les tasques comencen amb la neteja, recuperant el motiu ornamental i amb aquest descobriment es podrà dur a terme la reintegració cromàtica de tota la sala a manera de reconstrucció decorativa fent a continuació tractaments específics de suport, consolidació i protecció.
Lluís Candel, Regidor d’Urbanisme, ressenya “l’extraordinari esforç pressupostari” que ha hagut de realitzar l’Ajuntament suplint una sèrie de subvencions sol·licitades «que s’han vingut denegant per part del ministeri per a realitzar les tasques», i al respecte de la intervenció ja iniciada indica que “La màxima serà el respecte per l’original, la reversibilitat i el reconeixement de la intervenció. I es tractarà de dur-les a terme amb elements tradicionals que respecten l’original tant pictòricament com materialment”.
Pasqual Boqueta, Regidor de Cultura, comenta que “Es preveu recuperar i descobrir la zona de policromia d’una gran importància, ja que no es conserven massa pintures murals d’aquest període” i també incideix en que “Una vegada s’haja dut a terme la restauració de les pintures caldrà continuar treballant per adequar-se a la conservació d’aquestes”.
