Poc més de tres setmanes li ha durat l’alegria a Alfonso Rus després de ser absolt en la peça del ‘Call center’ del cas Taula. A l’ex alcalde de Xàtiva l ha caigut la primera condemna dels vàrios processos en els que ha estat investigat: 5 anys de presó pel conegut com cas dels treballadors ‘zombies’ d’Imelsa.
La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha condemnat al també ex president de la Diputació de València a cinc anys de presó, a més de de 14 d’inhabilitació i multa, pel delicte continuat de malversació en concurs amb prevaricació i falsedat documental. La fallada, això sí, absol als acusats del delicte de pertinença a organització criminal.
La peça per la qual han sigut condemnats els encàrrecs populars incloïa les irregularitats en la contractació de treballadors ‘zombis’ en l’antiga empresa pública de la Diputació de València. El tribunal ha imposat també cinc anys de presó per a Máximo Caturla, exc onseller delegat de l’empresa pública Ciegsa, dedicada a la construcció de col·legis, i a Marcos Benavent, autodenominat ‘ionqui dels diners’. Entre els absolts, figura el expolítico socialista Rafael Rubio.
La sentència condemna a 19 dels 25 acusats en la causa, amb penes que van des dels quatre mesos de suspensió d’ocupació o càrrec públic fins als quatre anys i quatre mesos de presó i 17 anys i sis mesos d’inhabilitació, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
La resolució judicial aprecia per a tots els reus la circumstància atenuant de dilacions indegudes, i per a algun d’ells també les de confessió i reparació del mal, i fixa indemnitzacions de fins a 655.310 euros en favor de Ciegsa i de més de 100.000 per a Divalterra (empresa successora de Imelsa) com a responsabilitat civil individual.
Els magistrats consideren provades les contractacions de treballadors en aquestes societats -Ciegsa, dependent de la Generalitat, i Imelsa, de la Diputació Provincial- sense que mediara en elles «cap procés de selecció basat en principis de publicitat, igualtat, mèrit ni capacitat», i sense que respongueren en molts casos a una «necessitat real» de les pròpies mercantils.
De fet, alguns d’eixos contractes es van realitzar en consideració a la relació dels contractats amb el Partit Popular, al qual pertanyien els principals acusats, o a la seua relació d’amistat amb els anteriors o amb altres membres de la mateixa formació política.
A més, alguns dels empleats no van prestar mai servei ni van realitzar cap labor per a les empreses públiques, malgrat la qual cosa els responsables de les contractacions van signar certificats que deien el contrari amb la finalitat de «donar aparença de legalitat» als contractes laborals.
Un d’eixos treballadors era un futbolista del Club Olímpic de Xàtiva que va ser contractat com a assessor en Imelsa per Marcos Benavent a petició d’Alfonso Rus, president també d’eixa entitat esportiva, per a pagar-li els seus emoluents com a jugador.
Finalment, l’Audiència també ha declarat provada la percepció de retribucions variables en concepte de productivitat o de dietes en Imelsa que mancaven de justificació.
El Tribunal ha rebutjat la nul·litat de les actuacions per l’ús com a font de prova d’un pendrive que contenia arxius d’àudio de converses de Marcos Benavent amb altres interlocutors gravades per ell mateix i que el seu ex sogre va copiar sense el seu consentiment i va entregar a la llavors diputada provincial, Rosa Pérez Garijo (EUPV) qui el va posar en coneixement al seu torn de la Fiscalia.
La Sala ha determinat que no es va vulnerar el dret al secret de les comunicacions i «no cal imputar cap violació als òrgans encarregats de la investigació», perquè el procés penal «s’ha desenvolupat sense vulneració de drets fonamentals ni desequilibris de les parts».
