NULL
En el fons marí de l’illa del Portitxol de Xàbia s’han trobat 53 monedes d’or que, després de ser analitzades, s’han datat cronològicament del final del segle IV o principi del segle V, període denominat com a tardoromà.
El descobriment fortuït de 8 monedes per dues persones aficionades al busseig en apnea va activar el dispositiu que té la Direcció General de Cultura i Patrimoni per a aquests casos. Juntament amb els arqueòlegs de la Universitat d’Alacant i els GEAS de la Guàrdia Civil, i en col·laboració amb l’ajuntament de Xàbia, es van realitzar les immersions en la zona que han donat com resultat a la troballa de les 53 monedes.
Les monedes, o ‘solidus’, es troben en perfecte estat de conservació. S’han pogut llegir les inscripcions i datar-les en el període governat pels emperadors següents: 3 monedes de Valentinià I (363-375), 7 monedes de Valentinià II (375-392), 15 monedes de Teodosi I (379-395),17 monedes d’Arcadi (383-408), 10 monedes d’Honori (393-423) i una moneda sense identificar.
També han aparegut tres claus probablement de coure i algunes restes de plom molt deteriorades. Segons els primers indicis, els arqueòlegs de la Universitat d’Alacant encarregats de la investigació creuen que «els claus podrien pertànyer a un cofre».
És un dels majors conjunts de monedes romanes d’or trobats a Espanya i a Europa i, segons els historiadors «il·lustren un moment històric d’extrema inseguretat amb la violenta arribada a Hispània dels pobles bàrbars (sueus, vàndals i alans), per la qual cosa la investigació podria aportar noves dades sobre el definitiu final de l’Imperi romà a la península Ibèrica a partir del 409 dC».
Les monedes seran restaurades per l’IVCR+i i després s’exposaran al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia, on es compliran les condicions expositives i de seguretat, segons han explicat en l’acte de presentació de la troballa, en el qual han participat el cap del Servei Territorial de Cultura de la Generalitat a Alacant, Jose Antonio López; l’alcalde de Xàbia, José Chulvi; el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora Pastor, i el comandant en cap de la Guàrdia Civil d’Alacant, Jerónimo Pacheco Polo.
També han estat presents els dos bussejadors que van descobrir les primeres monedes: Luis Lens i Cèsar Gimeno als quals la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha enviat un missatge de felicitació pel «comportament exemplar» amb què van actuar en alertar les autoritats per a activar el protocol d’intervenció.
Per a continuar investigant la zona, la Generalitat ha habilitat un pressupost de 17.800 euros per a realitzar una campanya d’excavacions arqueològiques subaquàtiques en la zona de la troballa dirigida per l’equip que actualment dirigeix el pla general d’investigació d’arqueologia subaquàtica ‘Prospeccions arqueològiques al Portitxol de Xàbia’, en el qual participa tant la Universitat d’Alacant, com el Museu de Xàbia. El projecte està liderat pel catedràtic d’Història Antiga, Jaime Molina, i compta amb la participació dels investigadors José Antonio Moya, Jordi Blázquez Martínez, Alejandro Pérez Prefasi, professors investigadors de l’Institut Universitari d’Arqueologia i de Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant.
La directora general de Cultura i Patrimoni ha explicat que «el que es vol esbrinar és la procedència de les monedes: si estaven en un cofre que va caure d’algun vaixell que passava per la zona o si aquest cofre pertany a algun vaixell que està en el fons del mar»
Per a vore les notícies més destacades de hui, punxa ací
