NULL
El president Gaspar presenta l’exposició de la xicoteta figura de bronze d’origen iber i analitza la repercussió social d’un símbol del patrimoni valencià
El Guerrer de Moixent torna a la Diputació de València, la que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d’instal·lar-se en la Beneficència, actual seu del Museu de Prehistòria de la corporació provincial. La xicoteta peça de bronze, de poc més de set centímetres d’altura, capitaneja l’exposició que commemora els 90 anys de la seua troballa en la Bastida de les Alcusses, quan Vicente Espí va desenterrar la bellíssima escultura del segle IV abans de Crist durant les excavacions del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació.
El president, Toni Gaspar, ha donat la benvinguda al Guerrer durant la presentació de la mostra ‘Arqueologia d’una icona. El Guerrer de Moixent en el temps’, organitzada pel Museu de Prehistòria i l’Oficina Tècnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial. Podrà visitar-se en el Saló de Respecte del Palau dels Scala, en plaça Manises, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores, fins al 9 de gener i amb entrada lliure. Coincidint amb l’obertura en el cap de setmana del 9 d’Octubre, els horaris seran de 16 a 20 hores el divendres i de 10 a 14 i de 16 a 20 hores el dissabte i diumenge.
En paraules de Gaspar, “la transcendència de la troballa d’este guerrer a cavall, xicotet en grandària però enorme en valor històric i simbolisme, es demostra amb l’ús que de la imatge han fet i continuen fent institucions públiques i privades de qualsevol àmbit”. “Estem encantats que el Guerrer es torne a allotjar de manera temporal al Palau dels Scala i d’acostar al cor de la ciutat el seu llegat i el de la Bastida de les Alcusses en este viatge apassionant per la ruta dels ibers, tan present a les nostres comarques”, ha afegit l’amfitrió durant l’obertura de l’exposició.
Per part seua, la directora del Museu de Prehistòria, Mª Jesús de Pedro, ha assenyalat que és “la primera vegada que es tracta de manera monogràfica la important troballa del Guerrer de Moixent i la seua influència en la societat valenciana incloent diferents punts de vista, des del context arqueològic fins als usos contemporanis que ens permeten explorar les relacions entre l’arqueologia i la societat”. Els aspectes tècnics, socials i simbòlics de la peça es presenten a través d’un “discurs senzill i divulgatiu dirigit a escolars i públic familiar, amb un disseny museogràfic modern que utilitza la interacció i l’audiovisual per a reforçar l’estreta relació entre passat i present”.
El president Gaspar i la directora del Museu de Prehistòria, qui ha agraït al president la iniciativa de commemorar els 90 anys de la troballa, han avançat a l’alcalde de Moixent, Guillermo Jorques, que el bressol del Guerrer serà el primer municipi que acollirà l’exposició després de la seua posada en escena en la Diputació. L’alcalde, present en un acte al qual han assistit els responsables de Patrimoni i Cultura, Andreu Salom i Xavier Rius, al costat de diputades i diputats de la corporació, ha agraït la implicació de les administracions en la protecció i divulgació del patrimoni de Moixent i ha destacat la figura del Guerrer com “la nostra màxima representació, que ens identifica i representa amb orgull allà on anem”.
L’exposició mostra peces de l’excavació que va traure la peça.
Quatre mòduls interactius
El comissari de la mostra i director del projecte arqueològic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, ha explicat que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mòduls interactius pensats per a alumnes de Primària, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevància del personatge en les elits d’una cultura contemporània de grecs, etruscos, púnics i romans, però amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques pròpies que s’evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.
El primer dels mòduls presenta la Bastida de les Alcusses de Moixent com la nova Pompeia. Una maqueta de l’antiga ciutat ibèrica situa als visitants sobre la superfície del poblat, on hauran de situar el punt exacte en el qual es van trobar diferents objectes arqueològics seguint les pistes que ajuden a descobrir la informació sobre els habitants i la seua forma de vida. El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació porta quasi cent anys treballant en les excavacions del jaciment, que des de finals de segle va convertir-se en un espai visitable que es troba en procés d’ampliació per a millorar l’experiència històrica i divulgativa.
El segon mòdul explica els elements emprats per a convertir el guerrer a cavall en una representació icònica, i ho fa a través d’un puzle imantat que han de muntar els assistents. El protagonisme del Guerrer es manté en el següent mòdul interactiu, que proposa calcar en un banc retroil·luminat les diferents armes utilitzades pels guerrers ibèrics en cada període. El recorregut finalitza amb una última interacció que planteja al públic reflexionar sobre el que ha vist i depositar en una bústia la seua percepció sobre el Guerrer.
La mostra està composta per 44 peces, incloent materials arqueològics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un reforç audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rèplica de Pinazo de la Dama d’Elx, en escaiola pintada, i el diari d’excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata a la mà destra, escut redó en l’extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l’exposició.
El llegat iber i la Diputació
Més enllà de la bellesa i el valor artístic de l’escultura, el Guerrer de Moixent ens acosta a la història dels assentaments ibers a la província, que actualment podem visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Gátova, Aras de los Olmos, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo. La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l’àrea de Cultura i el Museu de Prehistòria, en col·laboració amb els ajuntaments d’estos municipis en l’organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didàctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.
L’exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d’un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l’ús de les armes en la intimitat de la casa, en este cas de la Bastida de les Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custòdia i conserva la Diputació de València.
La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. C. que controlava les comunicacions i els recursos econòmics en l’actual comarca de La Costera. Les excavacions dels tècnics del Servei d’Investigació Prehistòrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava esta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comerç amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnològiques com la plantació d’arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l’elevada consideració de les dones com a transmisores del poder familiar i l’ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer.
