Zapatero demana “esperança i no retrocés” en l’homenatge a les víctimes del bombardeig feixista de Xàtiva de 1939

L’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero ha subratllat, durant la commemoració del bombardeig ocorregut a Xàtiva en els últims compassos de la Guerra Civil, que «cal defensar la pau» i que aquesta «depén en gran manera de la consciència col·lectiva». «Aquest tipus d’actes ajuden a fomentar-la», ha defensat.

En aquests termes s’ha pronunciat Zapatero en la seua intervenció aquest diumenge en aquest esdeveniment, que ha tingut lloc a les 12.00 hores als voltants de l’estació de la ciutat. A l’acte han assistit el ‘expresident’ de la Generalitat Ximo Puig, i la vicepresidenta de la Diputació de València i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix.

També ha intervingut la presidenta del Consell de la Joventut de Xàtiva, Alexandra Boluda, i ha comptat amb les actuacions de Rytmus i de la Muixeranga de Xàtiva, acompanyada per música de dolçaina i tabal. L’esdeveniment ha estat conduït per la periodista de Levante-EMV Emma Gómez Pastor.

L’acte reafirma el «compromís» de la ciutat amb la memòria històrica i la justícia, recordant «la necessitat de preservar el record per a evitar que fets com aquests es repetisquen».

Zapatero ha defensat durant la seua intervenció que una democràcia «digna» és aquella que «reconeix el sofriment, dona valor a la memòria i a la història». «I en efecte aquest és un acte de gran intensitat», ha destacat.

«El bombardeig de Xàtiva va ser un dels pitjors moments que va viure la Comunitat Valenciana ja al final de la guerra. Bombes, eixe invent impropi de l’espècie humana, que van segar vides i van arrossegar al dolor a molta gent», ha lamentat, al mateix temps que ha incidit en què «cal defensar la pau. És un afany que ens exigeix el trellat, la sensatesa, la racionalitat».

En aquest sentit, ha detallat que la pau «és esperança» i, al seu torn, aquesta «ha d’anar acompanyada de l’amor a la ciència, a la cultura, al respecte i del perdó». «L’home sempre ha somiat que les tragèdies no es repetisquen. És un somni que arranca des que va començar el nostre diàleg com a civilització», ha ressaltat.

Al seu judici, «això depén en gran manera de la consciència col·lectiva» i aquest tipus d’actes «ajuden a fomentar-la». Zapatero ha expressat que «Azaña va demanar pau, pietat i perdó», i actualment «hi ha pau»: «Perseverem en la pietat i en el perdó».

«Sempre l’esperança»

L’expresident del Govern ha considerat que la voluntat majoritària dels europeus i dels espanyols «és sempre l’esperança, no el retrocés»: «És el futur i el canvi, no la reacció».

Igualment, ha remarcat que «si hi ha algun país que sap el que val la unitat europea, és Espanya» i ha subratllat que «intentar atemptar contra aquesta unitat és tornar al pitjor del passat». «Jo desitge que la Unió Europea aprofundisca fins i tot eixa unió, unió en pau», ha expressat.

«A tots eixos que vociferaven ahir els diria recorden una cosa: Europa va estar en guerra des de l’Imperi Romà fins a la Segona Guerra Mundial. Les nacions, per unes causes o per unes altres, en guerra permanent. Només aconseguim la pau, l’enteniment, amb la Unió Europea. Igual que només aconseguirem la pau en el món global quan, com deia Stefan Zweig, al qual cal recordar sempre, hi haja un govern mundial», ha conclòs.

Per part seua, Puig ha assenyalat que en aquesta jornada es torna a aquest emplaçament «per a recordar-los» -a les víctimes-. «Ho fem gràcies a la resistència de les generacions anteriors. Ho fem per la força persistent dels joves de Xàtiva, que un dia van assumir la veu del poble quan la veu oficial estava unida a la muda indecència circulant en Ferrari», ha ironitzat de manera crítica en fer al·lusió a la polèmica imatge del passeig en descapotable de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps al costat de la exalcaldesa de València Rita Barberá en el Circuit Ricardo Tormo de Xest l’any 2009.

Així mateix, ha agraït que si es recorden és «també per la convicció d’un demòcrata». D’aquesta manera, ha elogiat a Zapatero, a qui s’ha referit com «una persona que encarna la millor herència dels valors epublicanos entre nosaltres» i «un polític amb el coratge suficient per a foradar l’amnèsia».

«Un home que va doblegar la desmemòria oficial amb la primera Llei de Memòria Històrica, que va portar al BOE el que molts portaven en el cor. El net del capità Lozano», ha enaltit. En aquesta línia, li ha agraït la seua labor per a «impulsar una societat més decent, per fer-ho sense odis ni revenges, per humanitat, per respecte, per dignitat».

Després dels discursos, al costat de l’escultura del ‘l’Aixopluc’, ha tingut lloc la tradicional ofrena de corones de llorer en record a les víctimes.

Més de 150 morts

El bombardeig de l’estació de Xàtiva, que va tindre lloc el 12 de febrer de 1939, va ser un dels episodis més tràgics de la contesa bèl·lica a les comarques valencianes. L’aviació feixista italiana, que feia costat a les tropes franquistes, va atacar l’estació ferroviària just quan un tren de militars que tornaven a casa es trobava estacionat.

L’atac, «brutal i inesperat», va causar més de 150 morts i nombrosos ferits, convertint-se en una de les accions més devastadores contra la població civil en els últims mesos del conflicte.

En 2003 es va col·locar en la plaça de l’estació ‘l’Aixopluc’, una escultura commemorativa creada per Miquel Mollà. Aquesta obra, que representa una gran estructura metàl·lica inclinada que evoca la idea d’un refugi precari, un simbòlic recer, simbolitza la fragilitat de la vida davant la barbàrie de la guerra. Aquest conjunt escultòric s’ha convertit en un espai de record i reflexió, reforçant el compromís de la ciutat amb la memòria històrica i la cultura de la pau.