L’Ajuntament de Xàtiva ha mogut fitxa per intentar frenar el que considera un «canvi de criteri sorprenent» per part de la Generalitat Valenciana respecte al futur Palau de Justícia. El govern municipal ha remès un informe exhaustiu a la Conselleria competent exigint la creació immediata d’un grup de treball tècnic que permeta desbloquejar la construcció de la seu judicial a l’antic convent de Santa Clara, una ubicació que ara l’Executiu autonòmic qüestiona després de quasi una dècada de tràmits compartits.
La negativa de la Generalitat ha generat un clima d’incertesa sobre una infraestructura que ja es trobava en fase de licitació i que comptava amb el suport d’informes tècnics favorables des del 2018. El consistori recorda que el municipi va realitzar un esforç econòmic de 2,2 milions d’euros per adquirir l’immoble de Santa Clara, cedint-lo posteriorment de forma gratuïta a la Generalitat per un període de cinquanta anys.
Un projecte avalat i sense alternatives viables
Davant dels dubtes actuals de l’Administració autonòmica, l’Ajuntament sosté que la superfície prevista —superior als 5.000 metres quadrats— és plenament suficient per a les necessitats del partit judicial, suposant una ampliacions de més de 2.000 metres quadrats respecte a la seu actual del Palau d’Alarcó. A més, l’informe tècnic subratlla que la parcel·la de Santa Clara és l’ única en el municipi que compleix amb la qualificació urbanística i els requisits de centralitat i connexió amb el transport públic necessaris.
De fet, l’administració local ha estat taxativa: actualment no existeixen a Xàtiva altres parcel·les dotacionals que puguen oferir-se com a alternativa per a albergar una seu d’aquestes característiques, que requereix prop de 7.000 metres quadrats construïts en total.
Tensió política i acusacions de paràlisi
Aquest conflicte administratiu s’emmarca en un context de forta fricció política. Mentre l’equip de govern defensa la lleialtat institucional i el treball realitzat durant vuit anys —que inclou l’avantprojecte i la concessió de llicències per a excavacions arqueològiques—, l’oposició local ha tancat files amb el Consell. S’han abocat crítiques que apunten que el pressupost global del projecte, estimat en uns 40 milions d’euros, resulta «desproporcionat» i que la ubicació en el casc històric responia més a interessos polítics que a necessitats funcionals de la Justícia.
Davant del risc que el projecte entre en via morta i Xàtiva perda una inversió estratègica per als seus 87.000 veïns, l’Ajuntament proposa asseure en una mateixa taula arquitectes municipals, tècnics de la Conselleria i l’equip redactor del projecte. L’objectiu és analitzar amb rigor les suposades dificultats plantejades per la Generalitat i explorar solucions que eviten haver de reiniciar des de zero un procés que la ciutat considerava pràcticament encarrilat.
