L’Ajuntament de Xàtiva ha decidit portar als tribunals la decisió de la Generalitat Valenciana d’abandonar el projecte del nou Palau de Justícia a l’antic monestir de Santa Clara. La Junta de Govern Local ha aprovat aquest dilluns la interposició d’un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) acompanyat d’una sol·licitud expressa de mesures cautelars per suspendre d’immediat els efectes de la reversió de l’immoble i mantindre viu el projecte original mentre es resol el procediment judicial.
El litigi respon a la resolució dictada el passat 10 de setembre pel conseller d’Economia, Hisenda i Administració Pública, que va desestimar el requeriment previ presentat pel consistori el 29 de juny i va confirmar la decisió d’anul·lar la cessió de Santa Clara, aprovada inicialment l’1 de juny. Des de l’Ajuntament es denuncia que este moviment suposa un canvi de criteri unilateral i injustificat respecte als compromisos consolidats durant anys per la mateixa administració autonòmica, posant en perill una infraestructura bàsica per a Xàtiva i els altres 25 municipis que formen el partit judicial, que en conjunt sumen una població pròxima als 88.000 habitants.
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha sigut contundent a l’hora de rebutjar la postura autonòmica: «No podem acceptar que, després de tants anys de treball, de compromisos institucionals i de recursos públics invertits, la Generalitat decidisca abandonar unilateralment un projecte que estava preparat per a avançar cap a la seua execució. Santa Clara continua sent la millor ubicació per al Palau de Justícia i defensarem aquesta opció amb tots els instruments legals al nostre abast, perquè estem parlant del futur d’un servei públic essencial per a Xàtiva i tota la comarca».
Cautelars per blindar Santa Clara i impedir la compra d’un solar industrial
L’eix central de l’acció judicial municipal és la petició de mesures cautelars davant el TSJCV. L’objectiu és doble: suspendre de forma provisional la reversió de Santa Clara a mans municipals i, al mateix temps, impedir que la Generalitat puga formalitzar la compra d’un altre terreny alternatiu per a la seu judicial abans que hi haja una sentència ferma.
El consistori sosté que l’execució immediata de la decisió autonòmica provocaria perjudicis de molt difícil reparació, ja que comportaria el buidatge de contingut de tots els treballs tècnics i administratius avançats fins a la data. En aquest sentit, el recurs municipal posa en qüestió els plans de la Generalitat d’adquirir per vora 2,6 milions d’euros uns terrenys situats en un polígon industrial. L’Ajuntament adverteix que esta alternativa presenta problemes evidents de compatibilitat urbanística i no compta amb projecte redactat, llicència d’obres ni cap dels tràmits consolidats que ja té Santa Clara.
Segons recalca el consistori, optar per una parcel·la industrial suposaria reiniciar de zero el procediment administratiu, amb costos afegits i terminis absolutament incerts, la qual cosa condemnaria la ciutat a continuar patint durant anys les deficiències de la seu judicial actual de la plaça de la Trinitat, marcada per greus problemes d’espai, funcionalitat i accessibilitat.
Un projecte avançat amb capacitat per superar els 7.000 metres quadrats
La justificació esgrimida per la Generalitat per descartar Santa Clara se sustenta en l’entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025, reguladora dels nous tribunals d’instància. Segons el criteri autonòmic, la nova organització eleva les necessitats d’espai fins als 6.952,5 metres quadrats, superant els 5.007 metres quadrats que contemplava el projecte inicial.
L’Ajuntament refuta este argument basant-se en dos aspectes determinants:
- Manca de rigidesa normativa: La Llei orgànica 1/2025 no fixa uns requisits de superfície concrets ni vinculants per a les seus judicials.
- Possibilitat tècnica de creixement: Un informe encarregat pel consistori als arquitectes autors del projecte, José Ramón Esteve Cambra i Carlos Campos González, certifica que l’edifici no havia esgotat les seues possibilitats d’edificabilitat. Els tècnics demostren que la superfície construïda es pot ampliar en fins a 2.070 metres quadrats addicionals mitjançant la combinació d’ampliacions en altura i la incorporació de plantes subterrànies a través d’una revisió urbanística. Esta opció situaria la superfície per damunt dels 7.000 metres quadrats, cobrint les necessitats al·legades pel Consell sense haver de renunciar a la parcel·la original.
Davant d’estes dades, l’Ajuntament defensa que adaptar el projecte existent resulta notablement més eficient des del punt de vista tècnic, econòmic i administratiu que iniciar una licitació nova en una altra ubicació.
Els antecedents: idoneïtat reconeguda, llicència i compromís d’inversió
El recurs presentat al TSJCV recorda que va ser la mateixa Generalitat qui en 2018 va declarar la idoneïtat tècnica de Santa Clara per albergar el servei judicial comarcal. Aquella declaració va motivar que l’Ajuntament adquirira l’immoble per a cedir-lo formalment a l’administració autonòmica en 2021.
A partir d’eixe moment, la Generalitat va encarregar i adjudicar la redacció dels projectes per a una inversió estimada de 25 milions d’euros. Actualment, el projecte disposa de documentació tècnica avançada —inclosos els plans específics d’enderroc, excavació, sustentació i arqueologia— i compta amb llicència d’obres concedida per l’Ajuntament, de la qual la mateixa Conselleria de Justícia va sol·licitar una pròrroga formal el passat mes de gener de 2025. A més, en juny d’eixe mateix any, la consellera de Justícia va visitar en persona Santa Clara al costat de l’equip tècnic i la jutgessa degana, qui va exposar sobre el terreny les carències de l’actual seu judicial.
Patrimoni històric i model urbà front a la perifèria
Més enllà dels arguments estrictament legals i urbanístics, l’Ajuntament emmarca la defensa de Santa Clara en un model de ciutat que prioritza la recuperació patrimonial i la centralitat dels serveis públics. L’actuació permet donar un ús institucional continuat a un immoble protegit com a Bé d’Interés Cultural (BIC) i genera un efecte regenerador sobre el centre històric.
La ubicació urbana afavoreix l’accessibilitat directa de la ciutadania i dels operadors jurídics gràcies a la connexió amb el transport públic i la proximitat amb altres dotacions civils, en contraposició a l’emplaçament perifèric que suposaria el polígon. Alhora, la injecció econòmica de 25 milions d’euros representa una operació estratègica de rehabilitació urbana d’alt impacte social i econòmic per a tot l’entorn monumental.
Cerdà ha tancat el posicionament municipal insistint que «Santa Clara representa molt més que un edifici. És una oportunitat per a recuperar el nostre patrimoni, revitalitzar el centre històric i dotar Xàtiva d’unes instal·lacions judicials modernes i dignes. És un projecte de ciutat que comptava amb el compromís de la Generalitat i no renunciarem a ell sense haver esgotat totes les vies possibles». Amb esta acció judicial, Xàtiva insta la Generalitat a reconsiderar el canvi unilateral, restablir la col·laboració institucional i mantindre el compromís amb l’única opció que disposa de projecte avançat.
