NULL
El volum recull un recorregut per la història del recinte, nou col·laboracions i un índex de tots els espectacles al Gran Teatre en aquestes dues dècades
El Gran Teatre de Xàtiva ha acollit la presentació del llibre commemoratiu dels vint anys del recinte, coordinat per Agustí Garzó i amb maquetació i disseny d’Alfredo Pardo. El volum és un encàrrec de la regidoria de Gran Teatre.
La regidora, Maria Beltran, ha explicat que «sempre es diu que els llibres i les publicacions són història viva, i pense que aquesta publicació serà història viva de tot, o gran part, del que ha succeït en el Gran Teatre aquests 20 anys».
El llibre, imprès en la impremta Paper Plegat, té 112 pàgines i la seua coberta reprodueix una obra original de l’artista plàstic Juan Daniel Sanz. Es tracta d’una peça escultòrica tallada en fusta que combina elements al·lusius al teatre i a l’aniversari.
«El volum retrata a la perfecció tota l’activitat d’aquests 20 anys; però també el que es realitza al llarg d’un any natural; ja que molta de la programació és fixa tots els anys, i sobretot, amb la col·laboració de la part associativa xativina. I, aquesta part, queda molt patent», ha afegit la regidora de Gran Teatre.
Per la seua part, Agustí Garzó ha explicat que «des de 2001, el Gran Teatre és un recinte que sempre està oferint coses a la ciutat. I aquest llibre tracta de mostrar, tot i que de manera resumida, eixa activitat. S’han quedat coses fora, la qual cosa demostra la quantitat d’actes que acull al llarg de l’any. Però el llibre és una història del Gran Teatre si no exhaustiva, sí molt aproximada».
El dissenyador Alfredo Pardo ha assenyalat que volia «jugar amb la composició de cada pàgina, que foren diferents entre elles per donar-li dinamisme al llibre. Les imatges que s’han utilitzat contenen una gran càrrega visual, són molt expressives», i ha afegit que «aprofitant que la portada es una escultura, s’han introduït diferents punts de vista i perspectives d’aquesta obra en diverses parts del llibre».
El llibre s’obri amb un apartat visual on es mostra el procés d’elaboració de la peça que s’ha fet servir d’imatge del vint aniversari del Teatre tant en aquest volum escrit com en el cartell oficial. A continuació s’enceta el bloc central de la publicació: Un teatre per a viure’l. En aquest bloc es fa un complet recorregut per la història del recinte: des dels primers anuncis, el concurs per a la seua construcció o l’arranc de les obres fins a l’actualitat, tot repassant les diferents etapes en la gestió, les programacions o els testimonis dels seus responsables. Aquesta part del llibre conté abundant material fotogràfic.
Seguidament, el llibre acull nou col·laboracions en les quals els seus respectius autors aborden aspectes específics de l’activitat del recinte; entre ells l’arquitecte del Gran Teatre, Gerardo Ayala, qui als seus 81 anys evoca per a aquest volum els records d’aquell projecte.
Josep Sanchis, que va ser el primer director del Gran Teatre (2001-2007), fa un complet recorregut per l’activitat teatral de Xàtiva entre 1986 (quan va tancar l’antic Gran Teatro) i 2001, quan es va inaugurar l’actual. Sanchis, que va ser programador municipal en gran part d’aquella etapa, cita espais, obres i anècdotes d’aquells quinze anys sense sala estable.
El coordinador del llibre, Agustí Garzó, es deté específicament en la programació teatral d’aquests últims vint anys amb un article que cita els principals noms de títols, companyies, actors, actrius i directors que han passat pel Gran Teatre de Xàtiva.
La periodista Ruth Tomàs documenta tots els concerts de Raimon, Feliu Ventura i Botifarra en el Gran Teatre, amb al voltant de 25 compareixences entre els tres. L’article compta amb un text complementari de la històrica cantautora catalana Marina Rossell, qui escriu sobre els seus records de Xàtiva, la seva amistat amb Raimon i l’admiració cap a Botifarra.
L’exdirigent faller Javier García Paños, que va ser president de la Junta Local Fallera de 2003 a 2015, conta l’evolució de les presentacions de les falleres majors de comissió i de la ciutat: d’espais com salons de banquets, discoteques o places a l’aire lliure a l’actual Gran Teatre, on se celebren totes les exaltacions des de 2002 excepte algunes en l’auditori de Sant Agustí.
El periodista i locutor radiofònic Pablo Orts aborda en el seu article una altra de les activitats per a les quals la creació del Teatre va ser fonamental: la de les dues societats musicals de Xàtiva. Orts detalla els usos del recinte al llarg de l’any que realitzen la SM la Nova i la SM La Primitiva Setabense, la Vella.
La professora Ana Belén Pina explica la importància del teatre com a activitat escolar, centrant-se en una campanya que ella mateixa va recomanar a la direcció del Gran Teatre i que ja porta cinc edicions: la de la mostra anual per a estudiants dedicada al Segle d’Or.
La ballarina i coreògrafa Alicia Herrero, al capdavant d’una companyia resident en el Gran Teatre, mostra la ingent activitat al voltant de la dansa que s’ha desenvolupat en el recinte. Una activitat que abasta tot tipus de formació o programacions anuals, com Ballem! Sense oblidar l’habitual presència a Xàtiva de ballets professionals de companyies internacionals.
Promotors tots dos i propietaris de la companyia Opera 2001, Luis Miguel Lainz i Marie-Ange Q. de Lainz han documentat expressament per a aquest llibre totes les representacions d’òpera —més d’una vintena— gestionades per ells per a aquest recinte entre 2003 i 2015.
El llibre es tanca amb un bloc en el qual es numeren, en ordre cronològic, tots els espectacles que han tingut lloc en el Teatre. A causa de l’extensió que haguera tingut aquest inventari, s’han omés activitats no artístiques o actes fallers o de diversos col·lectius locals que se celebren repetidament any rere any.
Al llibre hi ha més d’una desena de col·laboracions gràfiques, però destaca la del fotoperiodista Agustí Perales Iborra, de Levante-EMV, l’únic fotògraf de premsa que ha cobert, encara que siga només parcialment, la programació del Gran Teatre des de 2001 fins a hui.
