La ciutat de Xàtiva ha rebut un revés institucional que compromet una dècada de planificació urbana i patrimonial. En una decisió qualificada per l’alcalde Roger Cerdà com un «error històric», la Conselleria de Justícia ha anunciat un canvi radical de rumb en descartar la construcció del nou Palau de Justícia en l’antic convent de Santa Clara. Aquest moviment suposa tirar a les escombraries huit anys de gestions administratives i tècniques, així com renunciar a un projecte arquitectònic d’avantguarda que ja comptava amb llicència d’obres i una inversió prevista de 25 milions d’euros per a rehabilitar i dinamitzar el barri antic.
L’Ajuntament de Xàtiva, encapçalat per Roger Cerdà, ha desmentit rotundament l’existència de qualsevol acord amb la Generalitat per a aquest canvi d’ubicació, contradient la versió oficial oferida per la consellera Nuria Martínez. Per a l’alcalde Cerdà, aquesta maniobra és «una decisió política» del Govern del PP que ignora el consens aconseguit des de 2017 i que condemna a la infraestructura a l’absoluta incertesa. El projecte ara rebutjat, dissenyat pels prestigiosos arquitectes Carlos Campos i Ramón Esteve, plantejava un edifici modern de 4.900 metres quadrats perfectament integrat en el centre urbà i amb solucions d’accessibilitat i aparcament ja validades en el seu moment pels propis tècnics autonòmics.
Aquesta rectificació del Consell de la Generalitat no sols afecta al vessant judicial, sinó que arrossega amb si la recuperació del patrimoni històric de la ciutat. Aquest ambiciós pla va nàixer sota la gestió de l’anterior Consell progressista del Botànic amb la llavors consellera Gabriela Bravo al capdavant, i havia continuat amb l’executiu del PP, però ara la nova consellera Nuria Martínez ha anunciat el gir de 180 graus. L’objectiu era doble: agrupar els jutjats dispersos d’un partit judicial de 87.000 habitants i salvar el Bé d’Interés Cultural (BIC) de Santa Clara, un antic monestir gòtic del segle XIV.
Ara, la nova direcció de la Conselleria proposa traslladar el servei als afores o a un polígon industrial, «amb l’objectiu de garantir la correcta accessibilitat, mobilitat i seguretat, com és el cas de les últimes seus com Gandia, Llíria, Alzira, Vila-real o les ciutats de la Justícia de València o Castelló, o de les quals estan en fases inicials com Ontinyent o Sagunt». Aquesta mesura ha sigut rebutjada per l’Ajuntament de Xàtiva, perquè afirmen que suposa afavorir el despoblament i la degradació del centre històric en extraure d’ell un servei públic essencial.
Des del govern local denuncien que les excuses tècniques sobre falta d’espai o accessibilitat són inexistents, atés que la Conselleria va sol·licitar fins i tot una pròrroga per a la llicència d’obres al gener de 2025, la qual cosa demostra que el projecte era perfectament executable fins al canvi de criteri polític. L’Ajuntament ha advertit que aquesta decisió suposa un menyspreu al treball realitzat durant dues legislatures i obliga els ciutadans a dependre del transport privat per a accedir a la justícia. Amb els pressupostos de quatre anys consignats i el treball tècnic finalitzat, l’alcalde Roger Cerddà considera que el Consell de Juanfran Pérez Llorca «ha decidit no invertir 25 milions d’euros a la nostra ciutat i seguir amb la seua política de menyspreu cap a la ciutat de Xàtiva que ha dut a terme durant els últims tres anys des que governa el Partit Popular en la Generalitat valenciana».
El Centre Raimon, pendent d’un fil
La preocupació a Xàtiva s’agreuja en comprovar que aquest desmarcatge se suma a altres projectes estratègics que semblen haver perdut el suport autonòmic. En la reunió mantinguda la setmana passada entre l’alcalde Cerdà i el conseller de Presidència, es va constatar la paràlisi d’altres infraestructures pendents, sent el cas més flagrant el del Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC).
Aquest centre cultural, que havia de situar-se precisament en el mateix entorn del convent de Santa Clara, també ha vist com la Generalitat comença a retirar el seu suport, deixant ferit de mort l’eix sociocultural i judicial que anava a revitalitzar el cor de la capital de la Costera.
La Generalitat assenyalava que volia desvincular la rehabilitació de Santa Clara de la instal·lació en les seues dependències del centre dedicat al cantautor xativí. Amb aquests dos moviments el Consell ha donat dos durs colps per a buidar un edifici patrimonial, propietat de l’Ajuntament de Xàtiva, de la seua recuperació per a l’ús públic.
