El col·lectiu ecologista Xúquer Viu ha criticat la mesura anunciada aquest dilluns per la CHX (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) de que es retirarà fauna piscícola a diversos embassaments de la demarcació per evitar un col·lapse davant la disminució dels nivells d’oxigen a causa de la sequera. Segons Xúquer Viu la situació a la qual s’ha arribat «posa de manifest el rotund fracàs de la planificació hidrològica i de la gestió del medi natural portades a terme fins ara», mesura que a més apunten que té l’autorització de la Conselleria de Medi Ambient.
Ambdues entitats han mantingut una reunió telemàtica on la CHX explicava que els nivells d’oxigen dissolt en diversos embassaments es troben minvant a conseqüència de la reducció de cabals emmagatzemats, les elevades temperatures i el deteriorament de l’estat químic de les aigües. La situació és particularment greu en els embassaments de Beniarrés (Serpis) i d’Ulldecona (Sènia), els quals es troben al 17% i 1% de la seua capacitat, respectivament, i presenten un elevat risc de mortaldat de peixos per manca d’oxigen i aigua. El procés de putrefacció associat podria afectar la qualitat de fonts d’abastiment a població.
Davant aquesta circumstància, la Confederació ha plantejat la (des)pesca dels peixos: 90 tones en el cas de Beniarrés i 25 tones en el cas d’Ulldecona, dels quals (el 95% és fauna exòtica). Segons asseguren els encarregats de l’operació, es procediria d’una manera “selectiva” a retirar els peixos invasors i a retornar als embassaments la fauna autòctona que, segons afirmen, podria sobreviure amb la poca aigua i oxigen disponibles.
Xúquer Viu qüestiona l’actuació afirmant que a l’hora d’avaluar l’estat ecològic dels embassaments, la planificació hidrològica no ha tingut ni te en compte si hi ha peixos o no, i menys encara si són espècies exòtiques o autòctones. Així, per exemple, afirmen que el Pla de Conca aprovat en 2023 estableix que l’embassament d’Ulldecona «té un potencial ecològic bo o molt bo, quan en realitat el 95% de la fauna piscícola és invasora, un clar indicador d’una mala situació ecològica». Per això lamenten que «la ceguera a l’hora d’analitzar la salut dels nostres ecosistemes porta a que cap dels plans hidrològics aprovats fins ara (1998, 2014, 2016 i 2023) hagen incorporat mesures per revertir el greu problema de proliferació de fauna exòtica invasora en els embassaments (i, pràcticament, en cap dels rius) de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, que any rere any no fa més que empitjorar».
Així alerten també que «la invisibilitat dels peixos com a elements de qualitat ecològica a preservar també s’ha manifestat en el maneig insostenible dels volums d’aigua dels embassaments i la seua contaminació amb nutrients -tant en situacions de normalitat com en situacions de sequera-«. Per això critiquen que «els embassaments s’han gestionat com si no hi haguera peixos, fins que la tossuda realitat de la manca de precipitacions i la reconcentració de contaminants ens ha posat front les conseqüències previsibles d’una mortaldat massiva de peixos i una potencial contaminació per putrefacció absolutament inassolibles. És aleshores quan, tard i malament, es plantegen mesures urgents com les proposades en aquests dos embassaments».
Però Xúquer Viu també ha tingut crítiques per a la Generalitat lamentant la «manca d’acció» en relació amb la salut dels ecosistemes aquàtics, especialment en el cas de l’embassament de Ulldecona que és un espai protegit inclòs en la Xarxa Natura 2000 (lloc d’interès comunitari i zona d’especial protecció per a les aus), «per al qual fa més d’una dècada hauria d’haver definit els objectius de conservació de biodiversitat i el corresponent pla de gestió, que, entre altres coses, ha de determinar les mesures per revertir la proliferació d’espècies invasores i garantir els requeriments hídrics per a la seua conservació». També s’ha assenyalat «la ineficàcia de les mesures posades en marxa per la Generalitat Valenciana per reduir la contaminació per nitrats d’origen agrari en embassaments com el de Beniarrés».
Per tot això, consideren que la situació actual és «una mostra més de la gestió insostenible derivada de la sobreexplotació planificada de les conques hidrogràfiques del nostre territori, que no s’ha volgut corregir al llarg dels darrers 25 anys, i és imprescindible corregir, com hem reivindicat repetidament en tots els processos de planificació amb escàs èxit fins ara».
Exigències
Davant la situació d’urgència actual, Xuquer Viu exigeix a la CHX i a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori «que actuen amb la màxima celeritat, coordinació i eficàcia per evitar el deteriorament encara major dels ecosistemes aquàtics dels embassaments de Beniarrés i Ulldecona; transparència respecte a l’aplicació i resultats de les mesures proposades; i, que previnguen la necessitat d’aplicar mesures comparables en altres embassaments en risc».
Així mateix demanen que tant l’administració central com l’administració autonòmica «es prenguen seriosament la seua obligació conjunta i compartida de protecció i restauració de la salut dels ecosistemes aquàtics, i es posen a treballar des de ja en projectes integrals i a llarg termini per a revertir la proliferació d’espècies invasores i recuperar la qualitat ecològica de les masses d’aigua; així com incorporar les necessitats de la vida piscícola en la planificació i gestió hidrològica».
