NULL
Altres substàncies com el tabac o el cànnabis també presenten una elevada taxa de consum i l’Ajuntament de Sagunt ja treballa en el futur Pla de Prevenció de Drogodependències 2022-2026
La Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA) de l’Ajuntament de Sagunt ha detectat una alarmant tendència en el consum de substàncies addictives entre la població adolescent dels centres educatius del municipi. L’informe de l’Estudi sobre consum de drogues i altres conductes addictives en alumnat d’ensenyament secundari del municipi de Sagunt revela que existix un elevat consum d’alcohol, tabac i cànnabis entre els xics i xiques d’entre 12 i 18 anys, entre altres conductes de risc.
L’informe es basa en l’enquesta desenvolupada per la Fundació AEPA i que es va passar a estudiantat d’Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional Bàsica i del Programa Formatiu de Qualificació Professional impulsat pel Consistori entre febrer i maig del passat any 2020, a partir d’una mostra aleatòria de 600 alumnes de 9 centres educatius d’ambdós nuclis del municipi que representen un 30% de la població estudiantil de la ciutat.
Els qüestionaris anònims tenien per objectiu recaptar informació de valor per a dissenyar i avaluar possibles intervencions dirigides a previndre el consum de drogues i altres addiccions i la iniciativa ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Sagunt, a través de la Regidoria de Benestar i Serveis Socials, així com per part de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Així mateix, es pretenia detectar tendències relacionades amb el gènere identificant aquells indicadors que pogueren estar relacionats amb este, motiu pel qual s’ha tractat que els dos sexes estigueren representats per igual.
Les conclusions de l’estudi alerten que esdevé «una assignatura pendent» en la prevenció de conductes addictives «generar un entorn comunitari segur per als xiquets, xiquetes i adolescents que limite eficaçment el seu accés al consum de drogues i altres conductes addictives».
«Necessitem estratègies de control de l’oferta i adequació del mitjà per a limitar, en la mesura que siga possible, l’accés a este tipus de conductes. En alguns casos, la mera aplicació efectiva de la legislació vigent pot ser suficient», advertix l’informe, mentre que «en altres casos, l’adequació del mitjà dependrà de la sensibilització i el compromís de famílies i organitzacions», i considera «bàsiques, també, les línies de prevenció que promoguen la sensibilització, formació i promoció d’iniciatives en prevenció de conductes addictives dirigides a famílies i organitzacions», ja que «es tracta de generar un clima social en el qual no es normalitze el consum de drogues i altres conductes addictives per a evitar que les persones adolescents construïsquen la seua identitat social normativa associada a estes».
En este sentit, el regidor delegat de Benestar i Serveis Socials, Alejandro Sotoca, ha apuntat que, tal com es pot comprovar en l’estudi, «les dades són prou preocupants» i ha anunciat que des del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sagunt ja s’està treballant en el Pla de Prevenció de Drogodependències 2022-2026. «La salut i el benestar constituïxen un dret fonamental, per això la protecció de la salut i el benestar de xiquets, xiquetes i adolescents és fonamental», ha manifestat l’edil en referència a això.
Segons ha indicat Sotoca, este pla contemplarà tots els problemes que ha detectat l’informe i tractarà de reduir el nombre de jóvens que comencen a consumir; retardar l’edat d’inici així com la freqüència i els consums d’alt risc; incrementar la participació de les persones jóvens en polítiques relacionades amb la salut; incrementar la seua educació respecte al consum d’alcohol i drogues; reduir la pressió que espenta a beure a la gent jove; proveir protecció i intensificar mesures que limiten l’exposició i promoció del consum de drogues entre xiquets, xiquetes i adolescents; i promoure l’educació. «És molt important incrementar la conscienciació sobre els efectes de les drogues, particularment entre la gent jove», ha declarat el regidor.
Assenyala María Belén Piró, la tècnica de la unitat autora de l’informe, que resulta igualment important «aprofundir qualitativament en les diferències de gènere associades a les conductes addictives» que permeten «dissenyar intervencions formatives i informatives amb continguts adaptats a les diferents necessitats de les diverses identitats sexuals», així com aprofundir en la salut mental en la població adolescent, ja que les «conductes addictives estan íntimament relacionades amb diversos problemes de salut mental» i «és evident que existix una correlació».
Estes recomanacions es deriven dels resultats dels 600 qüestionaris estudiats, que revelen que existix entre l’estudiantat local d’entre 12 i 18 anys (persones nascudes entre 2008 i 2001) un elevat consum d’alcohol, tabac i cànnabis, ja siga per separat o de manera combinada, així com d’un altre tipus de substàncies. En este sentit, l’informe considera alarmant que més de la mitat de les persones enquestades hagen consumit alcohol alguna vegada i que comencen a fer-ho com a mitjana als 13 anys, iniciant-se a més seguint un patró d’abús, amb la pràctica del botelló com a eix i de manera habitual a partir també d’eixa mateixa edat.
L’oci nocturn, instaurat entre la majoria de persones adolescents, està molt relacionat amb el consum de drogues, especialment d’alcohol, que va lligat al del tabac, una substància l’ús de la qual s’incrementa de nou i es convertix, així mateix, en un hàbit de consum diari amb rapidesa. En este aspecte destaca el fet que «la informació és necessària, però no suficient per a una prevenció eficaç», atés que en la seua majoria els i les jóvens que fumen coneixen els efectes adversos d’esta substància, si bé el 72% dels fumadors i fumadores s’han plantejat deixar-lo i el 42% ho ha intentat almenys.
D’altra banda, es prova que el model de consum de cànnabis és clarament addictiu per al 10% de les persones consumidores d’esta substància, encara que el 13% dels seus consumidors han iniciat algun tractament per a deixar-lo o reduir-lo, al mateix temps que «sorprén i resulta significatiu el consum d’hipnosedants en població tan jove, fins i tot sent amb recepta mèdica i hauria de ser considerat com a indicador de salut mental comunitària, perquè la indicació terapèutica d’estos medicaments són els quadres d’ansietat i/o depressió».
D’igual manera es dona una percepció de normalitat en el consum i «clarament estan fallant els sistemes de control de l’oferta», segons s’avisa en les conclusions. «No estem protegint els menors de l’exposició al consum de drogues en edats molt sensibles», es puntualitza. Entre un 15 i un 35% presenta problemes lligats al consum de drogues entre els quals destaquen amb major freqüència les baralles familiars, però també problemes de memòria, concentració, ressaques, expulsions del centre educatiu o fins i tot relacions sexuals no consentides, sense protecció o sense control de les mateixes i penediment l’endemà.
També es demostra que un 28% de la mostra juga a videojocs més del que seria saludable i entre el 15 i el 30% de l’alumnat podria estar fent un ús problemàtic o de risc. D’un 3 a un 7% juga amb diners des dels 15 anys, i els tipus de joc més populars solen ser aquells que tenen un major risc d’addicció com, sobretot, les apostes esportives presencials i en línia. Entre un 2 i un 3% d’ells i elles presentarien una conducta especialment al límit en este sentit, per la qual cosa es posa de manifest, també ací, la «feblesa dels sistemes de control i protecció de menors». Una mitjana del 15% fa també un ús problemàtic d’internet (xarxes socials, servicis de missatgeria instantània, etcètera) i un 37% reconeix que utilitza este mitjà per a veure contingut adult.
És per tot això que l’informe remarca com una cosa imprescindible «que es continuen desenvolupant els programes formatius i informatius dirigits al vèrtex individual en contextos educatius formals i no formals, contemplant també els canals informatius més quotidians i pròxims a les persones adolescents».
