NULL
Andreu Blai Fernández-Serrano
El passat 26 de setembre se celebrava, al monestir de Santa Maria, la primera fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna. Una nova cita literària en la qual, a més de les parades de llibres, s’organitzaven tota una sèrie de presentacions, col·loquis i activitats. Entre aquestes, tenia lloc la presentació del nou número —el divuité— de Gargots; revista literària en la qual he tingut la sort de col·laborar. Amb tot plegat, membres del consell editorial i col·laboradors aprofitàrem per a acudir junts —i fer un dinar, ja que estàvem.
Si bé no recordaré el sabor excels del meu codillo —o colzet, com traduïren—, puc dir que vaig gaudir de molt bona companyia. Passejarem pel monestir, parlarem d’allò més i presentarem el nou número de la revista. Alguns col·laboradors es van atrevir a llegir escrits seus davant d’un públic entre el qual es trobava Josep Piera —qui, després de nosaltres, protagonitzava un col·loqui sobre l’estat de la literatura en català i la poesia. En aquesta, el poeta de la Safor destacava que hui dia hi ha tres generacions d’escriptor operants. Un fet insòlit al nostre territori des del segle XV! Després de l’acte, no se li esgotaven les ganes de xerrar amb els assistents. Va tindre la bondat, a més, de signar-me el volum de les obres completes…
En suma, el diumenge 26 de setembre fou una experiència dolcíssima. Una vivència que no haguera sigut possible si un dia no m’haguera proposat escriure un paperet, si els membres del consell editorial no tiraren la revista endavant —feina poc retribuïda— i si no hagueren organitzat una fira com ‘La Vall dels Llibres’. En un circuit literari on predominen les noves tecnologies i els premis, les revistes constitueixen un punt de reunió de lectors i escriptors joves. El seu paper hauria de ser millor valorat. Ja són tres generacions d’escriptors que actuen simultàniament, reprenent el que deia Josep Piera. I el format de la revista té el necessari per a fer-ne brollar de noves. Més enllà de ser un aparador, té unes implicacions socials i afectives capaces de generar una complicitat, fins i tot amistat, en un món on tot és un poc més fragmentari. Coneixes companys que, vulgues que no, et permeten créixer. I si bé no tot dura per sempre, quedar-nos sense iniciatives d’aquest tipus deixaria el panorama un poc més desolat, un poc més ardu.
