La Diputació de València subvencionarà deu nous projectes d’exhumació de restes de represaliats del franquisme posterior a la Guerra Civil en set comarques valencianes. La delegació de Memòria Democràtica que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, porta a la junta de govern de juliol per a la seua aprovació una desena de sol·licituds d’ajuntaments i associacions de familiars de víctimes dels dos bàndols, que es finançaran amb ajudes pluriennals des de la Diputació. En total, una mica més de 450.000 euros.
La vicepresidenta Enguix destaca que estes ajudes directes “permeten continuar els treballs de localització, exhumació i identificació de les víctimes de la Guerra Civil que la Diputació va començar a subvencionar amb la posada en marxa de la delegació de Memòria Històrica en temps de Jorge Rodríguez i Rosa Pérez Garijo”. Des de 2016, la corporació provincial “porta quatre milions d’euros invertits en este tipus de treballs, així com en la recuperació de búnquers i trinxeres, la construcció de tòtems i monuments memorialistes i les ajudes a associacions i col·lectius que impulsen la memòria des d’una visió educativa, difonent la part de la història que ha quedat incompleta i que hem de conéixer perquè no es repetisca un episodi negre en la història del país”.
Els últims projectes finançats per la delegació que dirigix Enguix tenen com a beneficiaris als ajuntaments d’Albalat de la Ribera, Manises, Gandia, Xàtiva i Villar del Arzobispo; així com a les associacions de familiars de les víctimes de les fosses 94 i 100 del cementeri de Paterna; l’Associació per a la Recuperació de la Memòria de la Ribera Baixa; l’Associació de Familiars de les Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna de Benaguasil; i l’Associació de Familiars de les Víctimes del Frente Levante.
Localització, exhumació i identificació
En el cas d’Albalat de la Ribera (Ribera Baixa) i Manises (l’Horta Sud), es tracta de treballs de localització, excavació, exhumació i identificació de les restes de víctimes del conflicte. A Villar del Arzobispo (la Serranía), es finança la tercera campanya en la fossa I del cementeri; mentre que a Xàtiva (la Costera) el projecte està vinculat a la recuperació de restes en la fossa 177. Gandia (la Safor), per part seua, ha sol·licitat la identificació de 27 cossos recuperats en el seu cementeri.
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria de la Ribera Baixa rebrà ajudes per a la postexcavació, estudi i identificació de les restes de 54 persones trobades en el cementeri de Sueca. En la fossa I de Benaguasil (el Camp de Túria), l’objectiu és l’excavació, exhumació i identificació de víctimes; mentre que en les fosses 94 i 100 del cementeri de Paterna (l’Horta Nord) es procedirà a la identificació de les restes trobades. Finalment, l’Associació del Frente Levante emprarà la subvenció per a la identificació genètica de 14 cossos exhumats a Andilla.
Des que es creara la delegació de Memòria Democràtica en la Diputació de València, la institució ha invertit quatre milions d’euros que s’han repartit entre ajuntaments i associacions de familiars de víctimes de la Guerra Civil, que són els que impulsen els diferents projectes tant de localització, recuperació i identificació de les restes, com d’homenatge i sensibilització per a conéixer el succeït i reparar la dignitat de les víctimes. En este temps s’han exhumat les restes de 1.160 persones i s’ha identificat a més d’un centenar, amb intervencions en una vintena de municipis. El cementeri de Paterna, conegut com el ‘Paredó d’Espanya’, és el que més actuacions acumula.
