NULL
El tribunal considera que Sergio Moreno no va imputar a Francisco Crispín la comissió dels fet, ja que en cap moment va afirmar que aquest fóra conscient de la falta de legalitat del seu nomenament
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha absolt a un ex regidor de l’Ajuntament de Sagunt, Sergio Moreno (d’ADN Morvedre) d’un delicte de calúmnies amb publicitat del qual estava acusat per dir en 2016 durant una conversa en un grup de Facebook que el nomenament d’un altre regidor, Francisco Crispín (PSPV) com a cap de Serveis d’Inspecció Tècnica d’Activitats va ser «un dedazo del PSOE», que no havia atés els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
El tribunal estima el recurs de cassació del condemnat contra la sentència de l’Audiència Provincial de València que va confirmar la dictada per un jutjat penal de València, que li va imposar el pagament d’una indemnització de 1.500 euros i d’una multa de catorze mesos amb una quota diària de 10 euros per un delicte de calúmnies amb publicitat.
La sala considera que les expressions de l’acusat no constitueixen un delicte de calúmnies perquè no va imputar a l’altre edil la comissió d’uns fets que, de ser certs, constituirien un delicte de l’article 406 del Codi Penal, ja que en cap moment va afirmar que aquest fóra conscient de la falta de legalitat del seu nomenament.
«S’afirma, sí, que el mateix va concórrer a un concurs per a accedir a la plaça de Cap de Secció convocada, sense que s’assevere en absolut que (…) mancara dels requisits legals per a fer-ho, ni fins i tot que fóra conscient que les bases del concurs, tal com l’acusat afirmava, havien sigut pre-dissenyades, a fi d’afavorir-li en sentit cap», subratlla el tribunal.
La sentència, ponència del magistrat Leopoldo Puente, explica que és veritat que l’acusat va assegurar que el nomenament va ser «un dedazo del PSOE» i que no es van atendre els principis de «igualtat, mèrit, publicitat i capacitat». No obstant això, afig que, «en la mesura en què qui compareix, reunint els requisits legals per a fer-ho, en un concurs orientat a l’obtenció d’un determinat lloc de treball no és responsable (o no ho és necessàriament) de les eventuals irregularitats o il·legalitats que en la convocatòria i gestió del mateix pogueren haver-se produït, ni de la selecció dels aspectes o mèrits que decideixen valorar-se en aquest, resulta clar que les afirmacions de l’acusat, tal com apareixen recollides en el relat de fets provats de la sentència impugnada, no comportarien l’atribució a Crispín de conducta cap incardinable en l’article 406 del Codi Penal, ni en qualsevol altra figura delictiva».
La sala indica que «no afirmem ací que el procediment que va culminar amb el nomenament del senyor Crispín emmalaltira d’irregularitat o cap defecte», però sí que assenyalem que «ni s’imputa al senyor Crispín haver tingut intervenció en aquestes adduïdes irregularitats, ni fins i tot coneixement d’aquestes; ni tampoc s’ofereix una explicació suficient sobre els motius pels quals es considera que quan l’acusat proclamava l’existència d’aquestes irregularitats estiguera actuant amb coneixement de la seua falsedat o amb manifest menyspreu cap a la veritat».
En aquest cas, a més, assenyala que les expressions contingudes en el relat de fets provats van resultar proferides per un representant públic i en el context d’un debat polític, que sembla començar per la censura respecte a la manera en què es va portar a terme la modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola i s’estén a la política de nomenaments per a determinats llocs de treball, seguida pels llavors responsables de la corporació que, pel que sembla de l’acusat, no se subjectava als principis de mèrit i capacitat.
