Centenars de persones van protetar el passat cap de setmana en contra del conveni del transvasament del Xúquer-Vinalopó pel qual s’estableix un subministrament mínim de 278 hectòmetres cúbics en 10 anys, acordat recentment entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Acuamed i la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó.
Entre els assistents, nombrosos regidors i regidores, els alcaldes i alcaldesses d’Alzira, Corbera, Alcàntera del Xúquer i la Barraca d’Aigües Vives. També la diputada de les Corts, Paula Espinosa, i representants d’Acció Ecologista Agró, la Ribera en Bici-Ecologistes en Acció i el Col·lectiu de Pensionistes d’Alzira-Ribera Alta, entre d’altres.
En el manifest llegit durant la protesta es va assenyalar que el Xúquer «és un riu sobreexplotat. El seu cabal s’ha reduït en les últimes dècades de manera notable, sobretot a la seua conca baixa». Expliquen que en la dècada de 1980 es van posar en regadiu a la Manxa Oriental més de 100.000 hectàrees de manera il·legal, que després foren legalitzades. «Així començaren les extraccions abusives d’aquell aqüífer, i el riu Xúquer, que al seu pas per Albacete, es nodria amb més de 300 hectòmetres cúbics a l’any, ha perdut este cabal base. I encara ha minvat més per la reducció de precipitacions en la seua capçalera com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic».
Malgrat aquesta sobreexplotació lamenten que «no han cessat les veus per emportar-se les escasses aigües del Xúquer a altres zones, per atendre els regadius existents, i fins i tot per a la seua expansió, com si el nostre riu fora el Mississipí. Des del Vinalopó, Múrcia, Almeria o la Manxa, les peticions són constants».
Amb tot alerten que el conveni de l’aportació d’aigua «contradiu el plantejament amb què es va autoritzar el transvasament Xúquer-Vinalopó que diu que sols es podran transvasar cabals ‘excedents’. És un transvasament ‘a sobrants’ i la quantitat a transvasar dependrà dels ‘sobrants’ del Xúquer, una vegada s’hagen garantit les necessitats ambientals, d’abastiment a població, de reg i de la resta d’usos en la conca cedent, la del Xúquer».
D’avant aquest condicionants subratllen que «aquests sobrants, per definició, no poden ser prefixats en termes de volums mínims en un conveni a 10 anys, sinó que han d’establir-se, com ha ocorregut fins ara, any a any, depenent de la situació del riu i de la conca del Xúquer. Establir en un conveni unes quantitats determinades, trenca amb aquest principi de transvasament ‘a sobrants’, i genera, de manera irresponsable, unes expectatives entre els usuaris de la conca receptora que incrementarà les demandes d’aigua del Xúquer». A més asseguren que «ja s’estan preparant terres per al cultiu en distintes zones del Vinalopó. Ens temem que, com va passar amb el Tajo-Segura, es van a generar noves demandes impossibles d’atendre».
«L’actual situació de sobreexplotació del Xúquer i els seus ecosistemes associats, com l’Albufera, fan impossible qualsevol transferència periòdica d’aigua a altres conques sense posar en perill la seua pròpia supervivència. La prioritat actual, per tant, ha de ser recuperar la salut d’aquests ecosistemes que formen part de la Xarxa Natura 2000», reclamen els manifestants..
Recorden també que el Pla Hidrològic reflecteix que el Xúquer «mostra un dèficit, de 250 hectòmetres cúbics a l’any, molt superior als 60 hectòmetres cúbics a l’any de dèficit del Vinalopó. El mateix Pla reconeix la gravetat de la situació futura quan diu que aquest dèficit s’incrementarà a més de 300 hectòmetres com a conseqüència de la forta disminució de recursos, que es preveu com a conseqüència del canvi climàtic. Per aquest motiu no s’haurien de recuperar unes zones a costa de posar en perill unes altres».
Per això critiquen que «si els cabals ecològics del Baix Xúquer són totalment insuficients, és de tot punt inacceptable que el cabal ambiental dels 4 últims quilòmetres del riu, a partir del punt del transvasament situat a l’assut de la Marquesa, siga completament ridícul i insuficient per recuperar la funcionalitat ecològica de l’estuari del Xúquer. Tan sols 0‘5 metres cúbics per segon, un 1% del que porta el riu en règim natural. Aquest exigu cabal de l’estuari està molt relacionat en garantir cabal suficient per a endur-se’l al Vinalopó».
