NULL
Alerten que es tracta d’uns terrenys que anaven a dedicar-se a la instal·lació d’empreses logístiques i que amb el nou projecte es produeix un canvi d’ús radical
Acció Ecologista-Agró ha alertat al voltant dels perills mediambientals per a la zona davant la possibilitat de la instal·lació d’una megafactoria de Volkswagen de bateries elèctriques a Parc Sagunt II. Així recorden que «es tracta d’uns terrenys que anaven a dedicar-se a la instal·lació d’empreses logístiques, un canvi d’ús radical que revela la improvisació general en la política econòmica del Consell de la Generalitat i posa en dubte la capacitat planificadora del propi urbanitzador, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat».
Critiquen des del col·lectiu ecologista que «ja no li importa a ningú a quin preu o quins costos ambientals hauran de pagar-se». Concretament apunten que el passat 17 de febrer es va acordar l’emissió de la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica favorable per al Pla Especial de l’Àrea Logística de Sagunt, a l’espera de la seua publicació al DOGV. Aquesta declaració haurà d’incorporar un pla de vigilància ambiental, l’objectiu del qual és el de minimitzar o compensar els possibles impactes ambientals generats. Entre les mesures establides, la necessitat d’estudiar la petjada de carboni en el projecte d’urbanització, o la creació i manteniment d’un corredor ambiental, a una àrea de sòl rural protegit agrícola.
Amb tot AE-Agró es qüestiona «quines o quantes d’aquestes mesures es mantindran una vegada efectuada la compra per part de la multinacional alemanya, molt més quan ja s’avisa que comportarà noves ampliacions del polígon en el futur?».
Denuncien també que «no s’han complit els plans de vigilància ambiental en cap de les instal·lacions industrials que envolten Parc Sagunt II. En Parc Sagunt I, encara està sense executar el projecte d’enjardinament associat a la seua DIA, i els plans per a la mobilitat amb bicicleta s’han executat amb grans deficiències, per no haver-se realitzat simultàniament a la seua urbanització. Així mateix, i malgrat haver-ho sol·licitat, l’autoritat portuària de valència, ens ha negat l’accés al pla de vigilància que hauria d’haver-se dut a terme després de la segona ampliació del port i la seua corresponent DIA».
AE-Agró afirma que aquests exemples «demostren que els processos normatius que haurien de servir per a garantir la compatibilitat dels diferents usos en el territori amb la sostenibilitat ambiental, no són més que tràmits burocràtics, sense cap mena de solidesa».
Per altra banda, i en relació a l’emergència climàtica, lamenten que «sembla que donem per descomptat que abordar el canvi climàtic sol consisteix a canviar unes energies per unes altres, sense considerar els efectes en termes de pèrdua de biodiversitat, de sòl fèrtil o de territori».
«Es ven el missatge de què la solució només és que tots ens comprem un cotxe elèctric. Cap avanç en matèria de mobilitat realment sostenible, de foment del transport públic o de conciliació de la vida laboral i personal amb horaris racionals. Cap qüestionament de la falta de matèries primeres o recursos minerals, com el liti, que ja fan trontollar el mercat internacional. Com abans vam fer amb la logística, abracem ara qualsevol proposta que ens servisca per a mantindre la il·lusió d’un sistema econòmic de creixement il·limitat, ignorant els seus símptomes d’esgotament. En definitiva, deixem els nostres destins com a ciutadanes i també com a treballadors, en mans de multinacionals estrangeres que ja han demostrat en el passat la seua falta d’escrúpols a l’hora de comptabilitzar emissions de carboni, o de deixar sense feina a les persones que hi treballen o de malbaratar el territori on s’estableixen. Al temps, les institucions ens coarten la participació pública en la presa de decisions, amb processos administratius inabastables i inservibles».
Per tot això conclouen que «malgrat ser una postura impopular, continuem defensant la possibilitat de trobar alternatives més justes per a la ciutadania, i per al planeta, enfront de les forces conservadores que tracten de preservar un model que només les beneficia a elles, i que ens ha portat a la situació de crisi ecològica i social actual».
