Tal com ell mateix ho relata en el poema “De pares pobres”, Vicent Andrés Estellés va nàixer un dia com hui, fa hui cent anys. El 4 de setembre de 1924, no sabem si amb pluja o amb sol, Vicent Andrés, forner nascut en Poble Nou, en plena horta i Carmen Estellés, filla de Burjassot, es van convertir en pares d’un xiquet al qual, un segle més tard, la societat recorda i honra la seua memòria per ser una figura capital del patrimoni cultural mundial i el poeta valencià més universal.
Al llarg de l’any s’han multiplicat les iniciatives, actes i homenatges amb motiu del centenari del fill del forner de feia versos, tant per part de l’Ajuntament de Burjassot i altres més de quaranta consistoris i les tres universitats públiques, entorn del projecte ‘Estellés als pobles’ com per part de diferents entitats i plataformes civils i ciutadanes. També per part del Ministeri de Cultura, qui ha assumit la celebració de l’Any Estellés, després que la Generalitat Valenciana i Les Corts, amb els vots del PP i Vox, rebutjaren declarar 2024 com a Any Estellés.
Així, hui, el mateix dia del natalici del poeta, a Madrid, concretament en la seu de l’Institut Cervantes, s’ha celebrat el Centenari d’Estellés amb el dipòsit del seu llegat en la Caixa de les Lletres en el seu honor. Serà així el sisé valencià que figure en esta peculiar caixa del temps, després de Max Aub, Luis García Berlanga, Joan Fuster, Francisco Brines i Manuel Borrás.
La Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes guarda en un bagul blindat els llegats de protagonistes de la cultura espanyola i hispanoamericana de tots els àmbits, com a símbols d’una vida dedicada a la literatura, a l’art, a la música o a la ciència. La filla del poeta, Carmina Andrés Lorente, juntament amb el director del Cervantes, el poeta Luis García Montero, i la directora general del Llibre, el Còmic i la Lectura, la valenciana María José Gálvez, han posat en la càpsula del temps un manuscrit de l’autor; l’antologia ‘Oli calent del gresol de la vid’a (2024), que reuneix els seus tres primers poemaris, ‘Ciutat a cau d’orella’ (1953), ‘La ni’ (1956) i ‘Donzell amarg’ (1958); el poemari ‘Llibre de meravelles’ (1971); la biografia Vicent Andrés Estellés. ‘La veu d’un poble’ (2024), de Pau Alabajos; l’antologia de textos en homenatge al poeta ‘Un ram convuls de síllabes de vidre’ (2024); un àlbum amb fotografies personals; dues banderes de la Comunitat Valenciana (una d’elles de 1979, any en què van atacar un bust erigit en el seu honor en la seua localitat natal, Burjassot); dues memòries USB amb una relació de les activitats realitzades i previstes amb motiu del centenari del seu naixement; i una rosa de paper, símbol que va popularitzar amb el seu poema ‘Cançó de la rosa de paper’, en el qual homenatja l’escriptor cubà José Martí.
En l’acte, a més també han estat presents Ximo Puig, expresident de la Generalitat Valenciana; Verónica Cantó i Inmaculada Cerdà, presidenta i secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua respectivament; Àngels Gregori, comissària de l’Any Estellés, i Carmen Noguero, secretària general del Cervantes.
L’acte ha conclòs amb una interpretació de dolçaina i tabal de la cèlebre cançó popular valenciana La Muixeranga, a càrrec dels músics Cristina Martí i Pau Llorca.
Futures celebracions
Seguint amb els actes d’homenatge a Vicent Andrés Estellés, el pròxim 7 de setembre, l’Auditori de la Casa de Cultura albergarà un multitudinari concert, organitzat per la plataforma Cent d’Estellés. I dijous que ve 12 de setembre, l’Ajuntament de Burjassot celebrarà la Gala de lliurament dels Premis Vicent Andrés Estellés de Burjassot, un certamen que porta trenta anys premiant la poesia i la literatura valenciana i en valencià, creat per l’Ajuntament de Burjassot, l’any de la mort del poeta, per a honrar la seua memòria. Al llarg de 21 edicions, s’han publicat un total de 31 obres: 23 poemaris, 2 novel·les i 6 obres de narrativa científica. En l’última edició de 2023, ha resultat guanyador el poeta de Gandia, Joan Mahiques Climent, pel seu poemari Enllà, enlloc.
