NULL
Les restes podrien pertànyer a Miguel Alabort Ortega, represaliat al setembre de 1939 per ser afiliat d’Esquerra Republicana
Les restes trobades a la fossa 69 del cementeri de Paterna podrien ser les de Miguel Alabort Ortega, un llaurador de Benigànim afusellat pel franquisme el 7 de setembre de 1939.
Va ser la seua filla María, que tenia sis anys quan van afusellar al seu pare, la que de manera simbòlica va iniciar dimecres passat l’excavació que durant tant de temps ha esperat la família. Quatre dels nets de Miguel, els que residixen a València, van presenciar en el cementeri de Paterna l’arrancada dels treballs, que en un temps rècord han donat amb les restes en l’interior d’un féretre. Encara que els primers indicis apunten al fet que es tracta de Miguel Alabort, les proves d’ADN confirmaran la identitat abans de final d’any.
La delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València que dirigix Ramiro Rivera va encarregar esta nova excavació que realitza Arqueoantro en el marc d’un programa que ha cobert el cost de prop de 40 projectes impulsats per associacions de familiars o ajuntaments, que han servit per a recuperar les restes de 1.160 represaliats i identificar a més d’un centenar de víctimes.
En paraules del diputat Rivera, “esta nova exhumació en el cementeri de Paterna posa de manifest que la Diputació no sols subvenciona l’obertura de grans fosses comunes en les quals s’espera trobar les restes de desenes de persones represaliades durant la Guerra Civil i la postguerra, sinó també les excavacions en fosses en les quals només es troben les restes d’una víctima, que té el mateix dret a ser dignificada i al fet que la família recupere les seues restes en eixe procés de reparació que es va iniciar en 2016 amb la creació d’una delegació específica de Memòria Històrica”.
Miguel Alabort Ortega va ser afusellat cinc mesos després de la finalització del conflicte bèl·lic per acusacions com “ser esquerrà i afiliat a Esquerra Republicana, prendre part en la detenció de persones de dretes o fer propaganda marxista exaltant la ‘causa roja’, insultant a l’Exèrcit Nacional i els seus generals”. Estes acusacions formen part de la declaració d’un dels testimonis del procés, Vicente Pastor, un falangista que en la mateixa testificació admet que Alabort no el va denunciar durant el conflicte i va poder salvar-se.
A continuació es mostren imatges cedides per la família, una de les restes recuperades i una altra de la declaració d’un testimoni usada per a la condemna del represaliat.
Restes de Miguel Alabort, amb el tir de gràcia al cap.
Declaració del testimoni falangista contra l’afusellat.
