Maria Domínguez és una de les noves cares de la radiotelevisió pública valenciana que ens acompanya des del passat dilluns 13 d’abril, de dilluns a divendres, de les 17 a les 19 hores. El magazín Està passant CV que copresenta amb Rosa Porta és la nova cita imprescindible cada vesprada en À Punt.
María Domínguez s’encarrega de la presentació principal. Domínguez compta amb una trajectòria sòlida i molt vinculada a la informació i al directe. Volem conéixer un poc més qui és la presentadora de Puçol que enceta una nova etapa a la radiotelevisió pública autonòmica.
Va començar la seua carrera el 2006 a LP Punto Radio en retransmissions esportives i, entre 2008 i 2013, va cobrir competicions del Real Madrid, el Getafe i la selecció espanyola de futbol per a Punto Radio a Madrid.
En 2013 va assumir la jefatura de premsa del Córdoba CF, càrrec que va exercir fins a 2018, any en què s’incorpora a À Punt com a reportera del programa Tot Futbol. Des d’aleshores ha treballat com a redactora, reportera i coordinadora en diversos programes de la casa, com Duel de Veus, El meu lloc al món, Bona Vesprada, Cara o Creu, No tenim trellat, De mar i bancal, Bon dia Comunitat Valenciana o Bona Vesprada Comunitat Valenciana. Recentment, ha presentat el programa La Clau per a viure.
Qui és María Domínguez
– La teua trajectòria professional ens mostra una evolució cridanera, des dels esports a l’entreteniment i la divulgació, com a l’últim programa La Clau per a viure. Quina Maria Domínguez ens anem a trobar en esta ocasió?
– Una mescla de totes! Al remat, encara que haja treballat en formats diferents i específics, la manera de treballar és la mateixa. És intentar saber com fer-ho en cada moment, en els registres que toquen. El rigor no està renyit en cap dels registres i es pot ser divertida i rigorosa al mateix temps.
– Qué t’ha permès aprendre treballar en formats tan diferents?
– A ser més versàtil, a tindre recursos, a ser capaç d’entendre el que hi ha darrere de la pantalla. Tot el treball d’escaletes, guions, producció. En cada format es treballa diferent, tot i que el procés siga el mateix. No té res a vore un programa en directe i diari respecte a un setmanal. Aprens a gestionar els temps i sobretot de tots els companys, de tots els departaments.
– La majoria dels teus programes en À Punt són sempre en directe, com la vida. Com et trobes quan la llum roja s’encen?
– Les formigues se’m posen en les orelles! Ha ha ha ha. En eixe moment intente pensar que he de contar coses, que sempre m’ha agradat contar coses. Em trobe en dos cares enfrontades, la il·lusió i els nervis i la responsabilitat.
– Encara sents papallones a l’estómac?
-A l’estómac, als peus, a les orelles! Moltíssimes i crec que és una sensació bona i no tindre-la seria que no m’apassiona el meu treball.
– En estos moments formes part de les cares més populars del teu poble. La gent és agraïda, què et diuen?
– Jo tinc dos pobles. Vaig nàixer a Puçol i vaig viure allí fins als sis anys i me queda gran part de la família i vaig moltíssim, però m’he criat en Quart de les Valls i a la gent els fa gràcia vore a “la xiqueta de la Canària” (que és el malnom de ma mare) i sempre tenen coses bones a dir-me, i si no els agrada qualsevol cosa també m’ho diuen.
El nou programa
– Quin és l’objectiu principal del programa?
– Contar a la gent allò que passa a la nostra comunitat i també a nivell estatal, inclús internacional perquè vivim en un món on les coses que passen a Honolulu potser tindran conseqüències ací.
– Què veuen cada vesprada els espectadors d’À Punt?
– Un magazín que aposta pel directe a peu de carrer, des d’un plató modern, dinàmic, elegant, on cap la informació, però també els temes més curiosos o frescos que es tracten en la taula amb els col·laboradors.
– Com és un dia de treball al programa?
– Comença prompte. El primer, cap a les 9:30 del matí, és llegir la premsa autonòmica i nacional per saber que tenim damunt la taula. Després ja es fa l’escaleta i els companys reportes ixen a buscar informació, a partir d’ací jo comence a informar-me i preparar-me el que contaré en el programa, sempre sabent que és un directe i pot passar qualsevol cosa noticiable dos minuts abans d’entrar en directe i de sobte tot el que estava preparat va per l’aire i cal contar les coses tal com se van sabent. Vora les tres de la vesprada fem la reunió d’escaleta i ja toca passar per “xapa i pintura” i a plató.
– La teua companya Rosa Porta també co-presenta amb tu. Com repartiu el paper de cadascuna?
– Estem braç a braç, jo estic en contacte amb els reporters, els seus directes, les taules i també en l’oratge. Si férem un símil en el futbol, la meua figura seria la de Parejo o Baraja, “repartir joc”. Rosa conta els temes nacionals, en el pantallot amplia informació de les notícies o els punts de directe on hem connectat.
– La vesprada televisiva no és senzilla, què oferiu per a enganxar a l’espectador i que torne cada dia amb vosaltres?
– És una franja complicada, però volem que sàpiguen que els estem contant el que passa ací, que estem on passen les coses i ho veuen en directe. Els oferim informació i entreteniment. Que senten que el programa és seu, que és de casa. Que ens deixen entrar en les cases és tan bonic…I que cada dia cap a les 17 diuen, “va posa À Punt que ja va Està passant CV”.
