NULL
L’Ajuntament d’Almansa afirma que es fa “com respecte als símbols, a les institucions i a la història”, però “sense cap sentit polític o ideològic”
Felip V ha tornat a Almansa. El rei victoriós de la batalla que es va produir a la ciutat castellà manxega el 25 d’Abril de 1707 ha tornat al que va ser el camp de batalla on va derrotar als exèrcits del pretendent al tron espanyol, l’Arxiduc Carles d’Àustria. Però el seu retrat resideix habitualment a Xàtiva, i aquesta ciutat no guarda bon record del primer Borbó, ja que va prendre represàlies contra ella per la seua resistència i a més d’incendiar-la va voler esborrar la seua memòria de la història, i per això Xàtiva no oblida la infàmia i acull l’efígie del monarca penjada cap per avall al seu Museu de Belles arts. I d’aquesta manera roman també en la seua visita a Almansa.
El quadre pintat per l’artista xativí Josep Amorós en 1719, perquè presidira l’Ajuntament de Xàtiva, ha viatjat a la ciutat albaceteña com a cessió de l’Ajuntament de Xàtiva i ix de la ciutat per primera vegada en 42 anys. Ho fa per a ser l’estrela d’una exposició que es va inaugurar aquest dilluns: ‘Felip V. Una guerra, dues ciutats’, commemorant el 315 aniversari de la contesa. En aquesta exposició es mostra tant el protagonisme d’Almansa com escenari de la batalla que va tindre com a conseqüència la supressió dels furs valencians a través del Decret de Nova Planta, com també la repressió sobre Xàtiva, mostrant gravats de l’època i l’incendi que va patir la ciutat a les mans de les tropes borbòniques.
Transport i exhibició cap per avall
Xàtiva ha cedit el quadre de Felip V a Almansa, però amb una condició. I aquesta no podia ser una altra que la seua efígie havia de romandre en tot moment bocabajo, tant en el seu transport com en la seua exhibició.
L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, que visitava aquest cap de setmana la localitat manxega per a presenciar la recreació històrica de la batalla, el recordava: “això sí, cap a baix, com no podria ser d’una altra manera, perquè ningú oblide la resiliència de Xàtiva i la història que Felip d’Anjou va voler arrabassar-li”.
En la mateixa exposició històrica Almansa justifica l’acatament d’aquesta condició de càstig a Felip V, afirmant que és “com respecte als símbols, a les institucions i a la història”, però que es fa “sense cap sentit polític o ideològic, ni una altra suposició, si no com un exemple de col·laboració, superació i entesa entre dues ciutats germanes”.
