NULL
La decisió sobre la resolució en aquestos moments ja es troba en mans de la Conselleria d’Economia Sostenible
600 al·legacions des d’Aielo de Malferit i vora 200 des de Montesa, quasi 800 en total. Aquest és el balanç obtingut en la resposta del veïnat i del teixit associatiu dee les localitats després que aquest dimecres finalitzara el període d’exposició pública en la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball d’un dels fragments d’un macro-projecte de plantes solars fotovoltaiques (PSFV) i línies d’alta tensió de 400kV (LAAT 400kV).
Aquest projecte está promogut per Premier Group sobre la Costera i els pobles veïns i que ara tramita, en exclusiva, la pròpia Conselleria (ATALFE/2020/60) al tractar-se d’un PSFV de menys de 50MW, 49,9MW concretament. És l’anomenat PSFV Montesa III, ubicat en Aielo de Malferit i la seua infraestructura d’evacuació a la Subestació de Montesa.
Els col·lectius mobilitzats en un comunicat han manifestat la seua «indignació» davant d’un projecte que viuen com una agressió als seus territoris i espais vitals «que es veuran greument transformats i que veuen com un negoci empresarial que depreda el territori i no com una proposta de transició energètica sostenible».
Premier projecta la construcció del PSFV en el Paratge de Cairent d’Aielo de Malferit, un espai amb valor patrimonial cultural i natural, amb un arbre singular, el Pi de Cairent, protegit al Pla Municipal. El paratge compta amb un Pla Especial de Protecció aprovat per la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i que amb la construcció de la planta «suposaria la transformació total del paratge i el seu entorn així com del seu paisatge que quedaria assolat», afirmen els col·lectius.
Però a més afegeixen que la planta solar està projectada en sòl afectat pels incendis del 1993 i 1994 que no és pot reclassificar segons la Llei Forestal. També en sòl No Urbanitzable Protegit amb un risc d’erosió potencial molt alt, un sòl amb alta afecció a la recàrrega d’aqüífers i d’alta permeabilitat en un àrea estratègica dins de les àrees crítiques front al canvi climàtic i amb afecció a monuments naturals de la Infraestructura Verda Municipal (IVM) i jaciments arqueològics. En definitiva que vulnera diversos articles del Decret 14/2020 de 7 d’agost del Consell.
En quant a la línia d’evacuació es pretén connectar a una nova subestació que es construiria al costat de la ja existent en Montesa, SET Montesa 400kV de Red Eléctrica Española, mitjançant un Seccionament que pertany a un altre fragment del macro-projecte de Premier, la primera part del projecte d’Almansa a Montesa. No obstant alerten que «no està aprovat ni té garanties d’aprovació» recordant que el passat més de maig també va rebre el rebuig social, per les més de 3.000 al·legacions presentades per afectats, particulars, associacions, entitats i partits polítics dels municipis afectats, de la comarca i de la autonomia valenciana així com l’oposició dels 4 ajuntaments afectats per la infraestructura d’evacuació al seu traçat per la Font de la Figuera, Moixent, Vallada i Montesa, i amb l’informe negatiu, No Compatible, de la pròpia Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat.
Fruit d’aquesta mobilització social Premier retirà momentàniament el projecte i va anunciar la reubicació d’un dels tres PSFV projectats en la Solana de Montesa, darrere del Castell. «Però aquesta nova ubicació del PSFV Montesa III empitjora l’afecció al Municipi de Montesa ja que genera una nova línia d’alta tensió, esta vegada des del sud, que tindria un gran impacte al traçar-se travessant transversalment tota la Serra Grossa amb forts desnivells i grans torres elèctriques, a la vora del Paratge Natural Municpal del Barranc de la Fos, sobre el Monte d’Utilitat Pública i terreny forestal estratègic del PATFOR, travessant corredors territorials i afectat pel PATRICOVA i diverses infraestructures, passant per zones qualificades com a greus pel perill d’incendis forestals, amb una greu afecció a l’avifauna de la zona i la migratòria per l’acumulació de línies elèctriques en una zona prioritària de protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució amb les línies elèctriques. I afectant a sòl protegit agrícola de la IVM més el greu impacte sobre el territori i el paisatge per l’acumulació d’infraestructures elèctriques».
Afirmen que d’executar-se es produiria una «sobrecàrrega d’infraestructures» ja que el conjunt del macro-projecte implica la construcció de 4 noves línies d’alta tensió de 400kV (la màxima tensió en transport d’energia, com la utilitzada en les MAT), des del nord, el sud i l’oest del municipi, que junt a les ja existents provocarà un entramat de línies d’alta tensió i torres elèctriques que dificultaran la vida de l’avifauna i el desenvolupament tradicional de l’activitat agrícola amb un impacte molt greu sobre el paisatge i el turisme que en els darrers anys s’ha impulsat des d’un municipi declarat d’interés turístic.
Destaquen també que la tramitació per separat de PSFVs «és irregular» perquè formen part del mateix project, atés que conjuntament suposen una potència superior a 50 MW i per tant s’haurien de tramitar davant una altra autoritat substantiva, la Direcció General de Política Energètica i Mines del MITERD, i l’autoritat ambiental també seria diferent, la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del MITERD. L’avaluació ambiental ha de ser global i acumulativa, i no fragmentada. «El fraccionament dels projectes és una pràctica irregular, que ha rebut nombroses sentències judicials anul·latòries dels projectes per tribunals espanyols i europeus» asseguren.
Incideixen els col·lectius en que el model que representen aquests projectes, amb la concentració de la titularitat de les plantes fotovoltaiques i el control de l’accés de connexió a la xarxa, «està dissenyat pel transport a les zones urbanes i inclús transfrontereres i a penes deixa beneficis en el nostre territori, ans al contrari son tot impactes negatius, i en aquest cas demostren una falta de sensibilitat total amb el territori».
Per tot això insten a la Conselleria d’Economia a que informe desfavorablement a la declaració d’impacte ambiental i desestime les sol·licituds d’autorització d’implantació en sòl no urbanitzable, autorització administrativa prèvia, autorització administrativa de construcció, ocupació de vies pecuàries i ocupació de terrenys en forest d’utilitat pública la Declaració d’Utilitat Pública plantejada pel peticionari.
«Cal garantir el dret dels ciutadans a generar la seua pròpia energia en les cases i centres de producció, o agrupats en cooperatives o empreses d’economia social i principalment en zones urbanes i ja degradades tal i com marca el preàmbul del Decret 14/2020 de 7 d’agost del Consell per l’acceleració de la implantació de energies renovables, però que malauradament no s’està produint ja que la immensa majoria de projectes estan sobre Sòl No Urbanitzable», conclouen. Per tot insten a les Conselleries competents a la modificació del Decret per tal de garantir en l’articulat d’aquest allò que es diu en el preàmbul «perquè no quede en una simple declaració d’intencions ja que la realitat és altra».
