Quan es compleixen dos anys de la DANA més devastadora de la història recent, una quinzena d’organitzacions valencianes han presentat un front comú per exigir un canvi radical en les polítiques de recuperació. Sota el títol «De la reconstrucció de formigó a la justícia social, ambiental i agroecològica», associacions de familiars de víctimes, comitès d’emergència, plataformes veïnals, entitats agràries i col·lectius ecologistes han advertit que les administracions continuen repetint el model d’asfalt i esculleres que va agreujar la tragèdia.
El manifest inclou un decàleg estratègic dirigit als governs local, autonòmic i estatal per superar els pedaços assistencials i transformar el territori davant l’augment d’episodis meteorològics extrems.
Moratòria urbanística i renaturalització de lleres
Entre les prioritats immediates, les entitats reclamen la congelació cautelar de noves llicències d’obra i la paralització de qualsevol projecte urbanístic en sòls amb risc d’inundació. Proposen blindar els terrenys agrícoles i renaturalitzar els cursos fluvials amb vegetació de ribera i Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS), permetent que la terra funcione com una esponja natural.
Marc Ferri, portaveu de Per l’Horta, ha remarcat el paper clau d’aquest entorn: «Les hortes són espais inundables que mai hauríem de continuar urbanitzant. Són planes al·luvials creades durant milers d’anys per rius i barrancs que actuen com a zones de laminació per reduir l’impacte de les riuades. És inadmissible perseverar amb projectes urbanístics a l’Horta Sud».
Per la seua banda, Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre, ha incidit en la seguretat civil: «Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la DANA siga només construir més ràpid. La lliçó ha de ser construir millor, amb seguretat i, sobretot, saber també on no s’ha de construir».
Agroecologia contra l’erosió i justícia climàtica
El document planteja la transició cap a la sobirania alimentària com una mesura estructural de prevenció. Helena Cifre, coordinadora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), ha defensat el paper de la pagesia tradicional: «Reconstruir no és tornar al model intensiu. Els sòls vius amb coberta vegetal retenen aigua i frenen l’erosió. Les tanques, ribassos i boscos de ribera alentixen les riuades i donen refugi a la fauna auxiliar. Demanem suport tècnic, formació, inversió i preus justos per a les famílies productores».
L’aliança assenyala directament l’impacte dels combustibles fòssils en l’escalfament global i reclama impostos extraordinaris a les multinacionals del petroli i el gas per sufragar les despeses d’adaptació i reparació, evitant que la factura econòmica recaiga en la ciutadania. Així mateix, advoquen per comunitats energètiques locals per mantindre l’objectiu climàtic de no superar els 1,5 °C.
Habitatge digne, serveis bàsics i governança local
El pla situa les persones i els serveis essencials al centre de l’adaptació territorial:
- Infraestructures segures: Redisseny o trasllat fora de zones de risc de centres sanitaris, residències de majors i col·legis.
- Mobilitat i ciutat: Potenciació del transport públic metropolità i del model urbà de proximitat (ciutats de 15 minuts) en detriment de l’ús del vehicle privat.
- Habitatge: Regulació urgent dels preus de lloguer per frenar l’especulació postcatàstrofe, ampliació del parc públic d’habitatge social i rehabilitació sota criteris de zero emissions.
- Participació ciutadana: Reconeixement formal dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLERs) en taules de decisió permanents, cultura de prevenció amb simulacres periòdics i una gestió pública basada en la transparència i la depuració de responsabilitats.
