Després de més de vuit dècades de silenci i oblit, les restes de Miguel Alabort Ortega, conegut com a ‘Miquel de Cabot’, afusellat pel franquisme en 1939 a Paterna, han tornat finalment al seu poble natal, Benigànim. Aquest diumenge, en una emotiva cerimònia celebrada al cementeri de Benigànim, les restes de Miguel Alabort van ser inhumades al costat de la seua esposa i fill, tancant un capítol dolorós però ple de simbolisme per a la seva família.
El retorn de les restes de Miguel Alabort es converteix en un acte de reparació històrica que, a més de portar justícia a una família que durant 86 anys va esperar aquest moment, ressalta la importància de recuperar la memòria de les víctimes del franquisme. L’exhumació va ser possible gràcies a les labors d’investigació, excavació i prova genètica realitzades a la fossa número 69 del cementeri de Paterna, un procés secundat per la Diputació de València i la Delegació de Memòria Històrica.
Un retorn esperat després d’anys de lluita
El procés d’identificació i recuperació de les restes de Miguel Alabort va començar en 2022, quan la seua filla, María, de 92 anys, i els seus nets, van acompanyar els arqueòlegs en una intervenció històrica a Paterna. Miguel havia estat afusellat el 7 de setembre de 1939, poc després de la fi de la Guerra Civil, acusat injustament i condemnat en un judici sumaríssim per raons ideològiques. Tot i que el cap local de Falange a Benigànim va testificar a favor seu, recordant com Miguel li havia salvat la vida durant el conflicte, va ser executat pel règim franquista.
María, la filla de Miguel, que tenia només sis anys quan el seu pare va ser afusellat, va exercir un paper simbòlic en l’inici dels treballs d’exhumació, marcant una fita en la recuperació de la seva memòria. Després de mesos d’excavacions, els arqueòlegs van localitzar les restes en un fèretre individual, la qual cosa va confirmar que corresponien a Miguel Alabort. Fa tan sols dues setmanes, les proves d’ADN van confirmar la identitat de les restes, permetent que aquest acte de justícia històrica es fes realitat.
Llaurador arrestat després de la Guerra Civil
Miguel Alabort Ortega va néixer a Benigànim el 3 de març de 1896 en una família de llauradors. Des de jove, va treballar al camp i va militar en Esquerra Republicana, convençut que la justícia social i els drets dels treballadors havien de ser defensats. El seu activisme li va costar la vida quan va ser arrestat a l’abril de 1939, poc després de la fi de la Guerra Civil.
En la seua condemna, que va resultar d’un judici sense garanties, se’l va acusar falsament de col·laborar amb l’enemic. En el moment de la seua execució, la seva esposa Inés, embarassada de set mesos, va ser també detinguda per cridar «Assassins!» als carrers en assabentar-se de la mort del seu marit. Afortunadament, un metge de la presó va intercedir per ella i va aconseguir que fos alliberada abans de donar a llum al seu fill Joaquín.
Durant el franquisme, la família de Miguel va visitar diverses vegades la fossa 69 a Paterna, on sabien que el seu ser estimat estava enterrat. No obstant això, les reformes del cementeri i el pas dels anys van fer que qualsevol rastre de la seua tomba desaparegués. No va ser fins a dècades després, gràcies a la web del cementeri i al llibre ‘Els afusellaments al País Valencià’ de Vicent Gavarda Cebellán, que la família va poder confirmar que les restes de Miguel encara es trobaven allí.
Amb el suport de l’Ajuntament de Benigànim i la Diputació de València, la família va sol·licitar l’exhumació de les restes en 2022, procés que va culminar amb la localització del fèretre i, finalment, amb la confirmació mitjançant proves d’ADN. Aquest llarg procés d’exhumació i reparació històrica és, per a la família de Miguel Alabort, el tancament d’una ferida oberta per anys de dolor, silenci i oblit.
