Després de cinc mesos de treball l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi, amb la col·laboració científica de la Universitat d’Alacant, culmina les obres d’excavació, estudi i incorporació del Sector V a l’àrea visitable del Museu a l’aire lliure Vil·la Romana de l’Albir, traient a la llum la cella vinaria, l’habitació on es guardaven les dolies, atuells de vi durant el procés de fermentació, constatant la vocació agrícola i comercial que tenia aquesta vil·la entre els segles II i IV d. C. detall fonamental per a l’anàlisi econòmica i comercial de l’ager de la ciutat romana de Allon (la Vila Joiosa) al qual pertanyia el jaciment.
Una inversió de 242.000 euros, inclosa en el Pla Provincial de la Diputació Provincial d’Alacant, que aporta 217.000 euros, i ve a donar continuïtat al projecte de recuperació, conservació, i difusió del patrimoni local, posat en marxa en 2011 per l’equip de Govern de l’Alfàs, com ha destacat la regidora de Presidència, Mayte García. “Ens trobem en el primer Museu a l’aire lliure de la Comunitat València, que va creixent conforme a les excavacions realitzades”. De la mateixa manera la regidora alfasina i diputada autonòmica ha destacat i agraït a Aaron i Anja Traub la donació altruista del molí i premsa, usats des del segle XIX fins a la dècada de 1950, per a fer oli en l’almàssera del Captivador, i que a partir d’ara es podrà visitar en el Museu.
Les excavacions realitzades permetran revaloritzar la vil·la “consolidar el jaciment com un recurs turístic i cultural prioritari de l’Alfàs del Pi”, a més de permetre conéixer el desenvolupament històric de la Vil·la Romana de l’Albir. “Poder ampliar l’estat de coneixement sobre la producció agrícola i el poblament rural en el sud de la Tarraconense durant el període bajoimperial, integrant així el jaciment en la línia d’investigació encapçalada pel professor Jaime Molina Vidal, que ha treballat en altres assentaments rurals com la Vil·la de Rufio (Giano dell’Umbria, Itàlia), el Clot de Galvany (Elx) o Picola (Santa Pola)”. Per descomptat conservar les restes del jaciment de manera adequada, i detindre el procés de degradació, i executar les actuacions necessàries per a aconseguir la museïtzació del jaciment, aplicant criteris d’accessibilitat inclusiva i universal al patrimoni.
Precisament es treballa ja en la virtualització d’aquesta última fase. Amb les últimes troballes la zona queda correctament integrada en el discurs interpretatiu, a més de les funcions residencials, representatives i d’oci evidenciades en l’existència de les termes i del oecus oberts al públic a partir de l’any 2011. “Som un museu pioner en l’aplicació de les noves tecnologies en la interpretació del patrimoni”, puntualitza Carolina Fredes directora del Museu,” i amb aquesta nova aplicació de realitat augmentada, en col·laboració amb la Universitat d’Alacant, es podrà entendre i comprendre com era aquest nou espai trobat”.
El descobriment del torcularium per a l’elaboració d’oli en les vil·les romanes, unit a la restauració de l’almàssera del Captivador del segle XVIII-XIX, incorporada al Museu, així com l’execució de les actuacions necessàries per a la protecció dels elements rehabilitats, com són la coberta tèxtil projectada o la xarxa de drenatge, i finalment l’habilitació de l’espai per a la incorporació d’aquests elements restaurats a l’àmbit museitzat de la Vil·la Romana de l’Albir, la qual cosa comporta la disposició de passarel·les, rampes, panells didàctics o virtualització del patrimoni, en definitiva tot el necessari per a permetre l’estada del públic visitant. “La implantació d’una eina tecnològica possibilitarà la difusió i el gaudi de les restes museitzats d’una manera accessible i didàctica. Així mateix, es promourà l’ús de les TIC, contribuint a millorar l’accés, l’ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de la comunicació, reduint la bretxa digital entre la ciutadania”. D’aquesta manera, mitjançant la virtualització i digitalització de les restes arqueològiques, el públic visitant es traslladarà a un context històric, social i cultural diferent de través dels costums, indumentària i estil de vida propis de l’època en què l’almàssera es trobava en funcionament”.
El Museu de la Vil·la Romana de l’Albir es consolida així com centre de referència, a nivell nacional, en l’aplicació de recursos tecnològics en la interpretació i la valorització turística del patrimoni cultural, i així ho ha destacat una vegada més Arques. Una estratègia de treball, ha volgut recordar, que es remunta a 2008, quan l’Ajuntament de l’Alfàs del Pi i la Universitat d’Alacant van iniciar el projecte d’excavació, recuperació i consolidació de la Vila Romana de l’Albir, que es trobava abandonada, convertida en l’actualitat en un dels enclavaments turístics més importants del municipi, a nivell provincial i autonòmic, i per això s’escomet en aquests moments l’ampliació de la zona visitable.
