NULL
La capital turística de la Ribera celebra les seues jornades d’estudis en àrees com l’urbanisme, l’arqueologia o l’economia
Cullera s’ha convertit este cap de setmana, amb la celebració de les XV Jornades d’Estudis de Cullera, en punt de trobada d’historiadors, estudiosos i curiosos.
Durant les mateixes s’ha repassat part de la pròpia idiosincràsia de la capital turística de la Ribera i a més en esta edició s’ha homenatjat la música amb una interessant exposició en l’hall de l’Auditori del Mercat dedicada a este art així com als components de les associacions musicals.
Unes jornades que, segons la regidora de Patrimoni històric i de Museus, Amparo Jover, “suposen un orgull en concitar tant d’interés per part dels estudiosos en tan diferents i diverses àrees del coneixement”.
Distinció especial
Un dels punts més destacables d’esta edició va ser, sens dubte, el lliurament per part de la regidora de Cultura, Sílvia Roca, de “l’Escut d’Argent” de la ciutat a María Luisa Chofre, “en reconeixement a la seua trajectòria i cerques històriques, centrades fonamentalment en la localització de Sucro, i anant molt més allà”. A més, Chofre és l’única persona que ha participat, de manera activa com a ponent en les quinze edicions dels Jornades d’Estudis de Cullera.
Jornades
El divendres a la vesprada es va inaugurar esta edició de 2021, la primera post pandèmia, amb la conferència “La importància dels societats musicals a la Comunitat Valenciana, el cas de Cullera” a càrrec de Remigi Morant Navasquillo.
El dissabte es van iniciar les jornades amb la recepció dels participants i l’inici de les conferències, les quals van tindre lloc en sessió de demà i de vesprada. En esta doble sessió es van tractar temes variats que anaven des del poder
nutricional de la paella, passant per les petjades dels diferents esdeveniments cullerenses fins a temes referents a l’educació amb repassos a les figures dels docents Maria Amélia Mulet i Miguel Martínez.
També va haver-hi temps per a la història amb referències al Portum Sucronem, a l’arqueologia submarina, la Penyeta del Moro així com la Muralla de Cullera, centrant-se especialment en els trams que han aparegut recentment en les obres del Passeig Doctor Alemany.
Durant les ponències es van tractar a més temes de rabiosa actualitat com la reforma del Barreig del Pou, o la rehabilitació de la Torre octogonal, la crisi de la COVID19, els canvis que està vivint l’estructura comercial a Cullera o la figura històrica del cullerenc Enrique Torres, entre altres.
La conferència entorn del “Centre Cullerenc de Cultura” i la seua història, de Raül Silvestre Diago va ser l’encarregada de tancar estes XV Jornades d’Estudis de Cullera.
Per als organitzadors “les jornades deixen un balanç molt positiu ja que les mateixes han complit amb l’objectiu de poder tractar part de la història de Cullera, des de l’antiguitat fins a temes de candent actualitat, despertant un interés molt gran entre els participants. Sens dubte, una manera d’estar pendents de Cullera”. Una bona mostra de l’interés suscitat entre els participants és la seua activa participació després de cadascuna de les xarrades.
Esment a part en estes jornades la va tindre el vídeo elaborat de manera conjunta pel Centre de Busseig Dofí i el Museu d’Història i Arqueologia de Cullera en el qual es va poder comprovar els treballs de prospecció del fons marí del Portum Sucronem. Un ambiciós projecte que compta a més amb la implicació de la Regidoria de Patrimoni i Museus, al capdavant de la qual està Amparo Jover.
