El Ple de la Corporació Municipal d’Alaquàs ha aprovat aquest dimarts 17 de novembre, amb el vot favorable de tots els grups polítics, la compra de la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima per un import de 3,6 milions d’euros. L’operació permetrà incorporar al patrimoni municipal un dels edificis més emblemàtics de la localitat per a transformar-lo en una dotació d’ús públic destinada a la cultura, l’educació, la formació i el teixit associatiu.
Segons ha explicat l’alcalde d’Alaquàs, Toni Saura, aquesta decisió permet «recuperar una part de la nostra història, preservar un patrimoni extraordinari i, sobretot, obrir una porta immensa d’oportunitats per al futur d’Alaquàs». El primer edil ha destacat que el recinte s’integrarà dins de la xarxa d’equipaments públics del municipi per a esdevenir un espai de trobada, convivència i participació ciutadana.
Finançament vinculat al desenvolupament industrial
L’adquisició és el resultat d’una planificació urbanística iniciada l’any 2015 amb el Pla d’Ordenació Urbana i les negociacions mantingudes des de febrer de 2025 amb la Companyia de Jesús. L’operació compta amb els informes jurídics i econòmics pertinents, així com amb la fiscalització favorable de la Intervenció Municipal.
Pel que fa al finançament, prop del 90 % del cost total —3.225.999,99 euros— prové del Patrimoni Municipal del Sòl, generat a partir de la gestió i venda de parcel·les vinculades a les àrees industrials del municipi. Els 374.000,01 euros restants s’abonaran amb recursos propis de l’Ajuntament. El consistori ha agraït la tasca dels departaments municipals d’Urbanisme, Secretaria i Intervenció, així com la disposició al diàleg de la Companyia de Jesús durant tot el procés.
Un referent arquitectònic i de la memòria democràtica
Construïda entre 1904 i 1906 per la Companyia de Jesús segons el projecte de l’arquitecte valencià Manuel Peris Ferrando, la Casa d’Exercicis la Puríssima s’alça sobre una parcel·la de més de 18.000 metres quadrats. El conjunt inclou un edifici singular de tres plantes amb més de 3.300 metres quadrats construïts, diverses dependències i una extensa zona enjardinada.
Més enllà del seu valor arquitectònic de principis del segle XX, l’immoble ocupa un lloc central en la història contemporània valenciana. Durant la Guerra Civil va funcionar com a presó de dones i, posteriorment, va acollir instal·lacions de l’Estat Major de l’exèrcit republicà.
Dècades més tard, el 24 de juny de 1975, l’edifici va ser l’escenari d’una reunió clandestina de deu persones compromeses amb la democràcia i l’autogovern valencià que van ser detingudes allà mateix per la policia franquista, passant a la història com Els 10 d’Alaquàs. «Amb aquesta adquisició tenim l’oportunitat de garantir que tota aquesta memòria es conserve, s’estudie i es transmeta a les generacions futures», ha conclòs Toni Saura.








































