La comarca de la Costera ha registrat una evolució positiva en el mercat de treball durant l’últim any, aconseguint una reducció de 114 persones aturades al mes de juny de 2026 en comparació amb el mateix mes de 2025. Aquesta davallada situa el nombre total de demandants d’ocupació en 3.994 persones, enfront de les 4.108 d’un any abans, la qual cosa suposa un descens de la desocupació del 2,78% en el conjunt comarcal.
Pel que fa a la distribució per sexes, el perfil de l’atur continua estant fortament feminitzat: actualment hi ha 2.542 dones desocupades i 1.452 homes, millorant lleugerament les xifres de juny de 2025, quan es comptabilitzaven 2.609 demandantes femenines i 1.499 masculins. Aquesta caiguda de la desocupació s’ha fonamentat principalment en la millora de les condicions laborals als grans nuclis de població, tot i que el mapa general destaca per una cridanera estabilitat absoluta en diverses localitats i increments molt puntuals.
Xàtiva i Canals lideren les xifres de descens de l’atur
Xàtiva, la capital de la comarca i el municipi amb el major volum absolut de persones aturades, encapçala la disminució de la desocupació en restar 37 demandants de les seues llistes laborals, passant de 1.754 a 1.717 desocupats en l’últim any. En aquest nucli urbà, la millora s’ha concentrat exclusivament en les dones, que han reduït el seu cens en 38 demandants, mentre que el sector masculí s’ha mantingut pràcticament immòbil amb un increment d’un sol home.
Canals es posiciona com el segon gran motor de reducció absoluta a la Costera, en passar de 828 a 796 demandants actius, un descens net de 32 persones. No obstant això, Canals presenta una evolució interna molt diferent de la de Xàtiva, ja que l’atur femení ha caigut en 42 dones mentre que les llistes masculines s’han incrementat en 10 homes.
Immobilitat perfecta a l’Alcúdia de Crespins i canvis interns sense alteració global
Un dels fets més notables del balanç de la Costera és la congelació de les xifres totals en quatre de les seues poblacions. L’Alcúdia de Crespins mostra una immobilitat perfecta, registrant exactament els mateixos 321 demandants que l’any anterior, una estabilitat que és total fins i tot en el repartiment per sexes, repetint-se de manera idèntica 213 dones i 108 homes sense ocupació.
La Font de la Figuera també ha calcat el seu total comarcal amb 99 persones desocupades en ambdós exercicis, encara que en aquest cas hi ha hagut una transició interna de gènere en sumar 6 dones a l’atur i restar 6 homes. Un patró molt similar s’ha viscut a Montesa, que es manté fixa amb 55 demandants de manera global, disminuint en 2 dones i augmentant en 2 homes , i a Vallés, que manté idèntiques 6 persones aturades en total, tot i que les dones passen de 4 a 6 i els homes disminueixen de 2 a cap demandant.
Llanera de Ranes i la Granja de la Costera marquen els repunts
En el capítol d’increments de la desocupació, Llanera de Ranes i la Granja de la Costera són les localitats que mostren un augment clar de l’atur comarcal. Llanera de Ranes ha sumat 5 persones aturades, passant de 67 a 72 demandants actius, amb un increment repartit entre 3 dones i 2 homes.
Per la seua banda, la Granja de la Costera ha registrat el major creixement relatiu de la comarca, un increment del 50% en passar de 8 a 12 desocupats totals, a causa de la incorporació de 4 dones a les llistes públiques, mentre que el sector masculí ha mantingut de manera exacta els seus 2 demandants en ambdós anys. Novetlè completa aquests tímids augments comarcals amb un desocupat més, situant-se en un total de 35 persones.
Grans millores percentuals a les xicotetes localitats
Pel que fa a les poblacions que han millorat els seus registres de manera intensa en termes relatius, Torrella destaca clarament amb una reducció del 57,14% en passar de 7 a 3 desocupats en total, fruit d’una reducció de 3 dones i un home de les llistes. Cerdà la seguix amb una retallada percentual de la desocupació del 26,92%, registrant 19 demandants actius enfront dels 26 de l’any anterior, una millora focalitzada en els homes, que s’han reduït a la meitat en passar de 14 a 7.
Finalment, localitats de grandària mitjana com la Llosa de Ranes han retallat 12 aturats per a quedar-se en 134 , Rotglà i Corberà ha baixat de 51 a 43 demandants actius amb una caiguda focalitzada en el sector masculí amb 8 homes menys , Vallada ha passat de 139 a 128 desocupats , Moixent ha retallat 5 aturats fixant el seu cens en 233 , el Genovés ha disminuït en 7 persones el seu registre fins a les 114 , i Barxeta clou amb 5 aturats menys per a un cens de 49 persones.