Passat històric i riquesa mediambiental es donen la mà en un nou projecte estratègic. El Ple municipal de Sagunt ha acordat en la seua sessió ordinària de juny avançar cap a un model de conservació interdisciplinària pioner per a la Muntanya del Castell. L’objectiu de la corporació és integrar de manera definitiva el patrimoni natural, la història i el desenvolupament sostenible d’aquest espai emblemàtic.
Per a aconseguir-ho, la Corporació Municipal instarà la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació a crear un grup de treball conjunt. En aquest front comú participaran l’Ajuntament de Sagunt, la Diputació de València i diversos departaments autonòmics de les àrees d’Educació, Cultura, Universitats, Indústria, Turisme, Innovació i Comerç. Així mateix, a proposta del PP, s’ha inclòs el Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, atesa la seua condició de titular del Castell, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC).
La proposta, que va ser presentada originalment per Compromís per Sagunt i defensada per la seua portaveu Maria Josep Picó, ha aconseguit un ampli consens polític amb els vots a favor de PSPV-PSOE, PP, Compromís i EU-Unides Podem (amb l’abstenció de Vox i el vot en contra d’IP).
Un «laboratori real» amb més de 200 espècies i segles d’història
Més enllà d’una simple figura de protecció, la moció planteja utilitzar les prop de 42 hectàrees de la Muntanya del Castell com un autèntic laboratori real per a experimentar amb la preservació interdisciplinària. Es tracta d’un entorn altament accessible per a la ciutadania que destaca per una biodiversitat sorprenent per al seu context urbà, amb més de 200 espècies registrades, entre les quals es troben aus com el mussol comú, la falcia negra o el còlbit negre, a més de vegetació típica mediterrània.
Aquest ric ecosistema de la Serra Calderona conviu directament amb restes arqueològiques i monuments que narren la història de les diferents civilitzacions que han poblat Sagunt, des d’un assentament ibèric original fins a l’ús militar al segle XX, passant per elements d’època romana (com el Teatre Romà), visigoda, musulmana i cristiana, a més de restes de la Guerra Civil o el calvari del segle XVIII.
El camí cap a la UNESCO i l’Agenda 2030
Aquest impuls institucional no sols busca blindar l’entorn en l’àmbit mediambiental, sinó promoure un turisme responsable, la investigació científica i la participació dels veïns. Segons recull la moció, l’acord es troba plenament alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 i esdevé una ferramenta clau per a aconseguir un dels grans somnis de la localitat: la futura declaració de Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
