NULL
La consellera Rosa Pérez Garijo ha assistit a l’acte d’homenatge a les 18 víctimes de la comarca i ha parlat de la importància de «reparar el dany causat»
Madrid Berliner Luftig, va nàixer a Ontinyent el 2 d’agost de 1938, filla de jueus belgues i la mare de la qual, Golda Luftig -d’origen polonès- va treballar a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent durant la Guerra Civil -una de les ‘Mamàs Belgues-, mentre que el seu pare Szmul Berliner va lluitar a les Brigades Internacionals.
Després de la Guerra Civil Madrid se’n va anar a viure amb els seus pares aBèlgica , i durant la Segona Guerra Mundial va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz. Madrid va morir amb la seua mare en setembre de 1942 a la cambra de gas amb sols quatre anys.
Aquesta ha estqt una de les protagonistes que ha destacat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, durant l’homenatge 18 persones de la comarca de la Vall d’Albaida, víctimes de l’Holocaust per defensar la llibertat i els valors democràtics.
Pérez Garijo ha lliurat a representants dels ajuntaments de diferents localitats de la Vall d’Albaida els ‘Taulells de la Memòria’ corresponents al projecte ‘Construint Memòria’, que se situaran a llocs visibles dels municipis de la comarca. La cerimònia també ha comptat amb la presència del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, alcaldes i alcaldesses de les diferents localitats comarcals, familiars de les víctimes i entitats memorialistes.
La consellera ha parlat de la importància de «reparar el dany causat» i que la injustícia «no s’estenguera en forma d’oblit», per això ha subratllat que la memòria en forma de testimoni, investigació històrica, reconeixement i aprenentatge «se’n va anar configurant com l’instrument imprescindible perquè els botxins no obtingueren la victòria final: la d’esborrar-ho tot, com si no haguera passat res».
En aquest sentit, Pérez Garijo ha assegurat que sempre «hi haurà qui demane girar full, mirar al futur i deixar de remoure el passat però nosaltres no estem disposats que això passe».
Reconeixement a les víctimes
En la seua intervenció, la consellera Pérez Garijo ha assenyalat que amb l’acte de hui «aconseguim les 429 rajoles lliurades als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que patiren aquell horror; i ho fem 77 anys després de l’alliberament d’uns camps d’on la majoria no va poder eixir mai».
La consellera de Qualitat Democràtica ha lamentat «haver d’esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement, un acte en què cap de les víctimes ha pogut ser present».
Aquest dijous s’ha retut homenatge a Miguel Belda Belda, d’Aielo de Malferit; José Moll Monparler, d’Aielo de Rugat; Vicente Casanova Payà, nascut a Agullent, però que va fer vida a Bocairent; Bautista Navarro Gimeno i Salvador Bataller Anduig, de Castelló de Rugat; Virgili Torró Calatayud, de Fontanars dels Alforins; Madrid Berliner Luftig, Rafael Donat Vidal, Vicent Gandía Reig, José María Martí Belda, Vicent Sáiz Micó, Francesc Santamaría Tortosa, Rafael Torro Garrigos i Gonzalo Ureña Doval, d’Ontinyent; Juan Bataller, Salvador Fayos Gomar i Eusebio Pimentel Perelló, de la Pobla del Duc; i Bruno Cloquell Pallas, de Ràfol de Salem.
La consellera ha explicat que onze d’ells «van morir en aquell infern i només 7 van poder tornar a viure en llibertat».
Per la seua banda l’alcalde d’Ontinyent, amfitrió de l’acte que s’ha celebrat a la seu universitària d’Ontinyent, ha afirmat que aquest “és un acte de justícia democràtica cap a persones que no es mereixien allò que els va passar”. El primer edil tenia paraules d’abraïment per a la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, per impulsar “un exercici de memòria molt necessari, en un moment al qual el feixisme resona cada volta més fort”.
Jorge Rodríguez, en la seua intervenció, recordava també l’acte en record de les víctimes valldalbaidines al camp de concentració de Mauthausen que va suposar la col·locació d’un monòlit al cementeri d’Ontinyent en 2013. Un acte que “va ser una llavor que va agarrar forma després gràcies al treball d’institucions amb més recursos”, un treball al qual destacava el paper de Rosa Pérez primer com a Diputada de Memòria Històrica i ara com a Consellera de l’àrea. Pérez, al seu torn, tenia paraules d’agraïment per a Jorge Rodríguez, “per haver-me animat durant la meua etapa quan era diputada”, moments durant els quals l’Alcalde d’Ontinyent presidia la Diputació de València.
