Una investigació internacional pionera ha aconseguit traçar, per primera vegada, un mapa conceptual que vincula directament diferents corrents del nacionalisme amb l’obstrucció de les polítiques contra el canvi climàtic. L’estudi, publicat a la prestigiosa revista científica Frontiers in Political Science, compta amb participació valenciana de la mà de Joan Enguer, investigador del departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València (UV).
El treball ha revisat tota la literatura científica publicada des de l’any 2020 per avaluar de quina manera aquesta ideologia pot retardar, desviar o afeblir les respostes globals necessàries enfront de l’emergència ambiental. Segons els autors, l’impacte d’aquestes corrents polítiques en el bloqueig climàtic no s’havia analitzat mai fins ara des d’una perspectiva teòrica i conceptual.
Els quatre tipus de nacionalisme que obstrueixen el clima
L’equip de científics ha identificat quatre modalitats principals de nacionalisme que influeixen de manera negativa en la transició cap a la sostenibilitat:
-
Nacionalisme de recursos: Basat en la defensa de la propietat i gestió dels recursos naturals propis del territori per davant de qualsevol acord global.
-
Nacionalisme energètic: Centrat en la priorització dels objectius energètics de l’Estat (sovint protegint els combustibles fòssils tradicionals) en lloc de col·laborar en la cooperació internacional.
-
Tecnonacionalisme: Una postura que ho confia tot a les solucions tecnològiques del propi país com a resposta als desafiaments ecològics, fent servir aquesta «fe en la tecnologia» per a retardar o relegar altres canvis estructurals i socials urgents.
-
Feixisme fòssil: La variant que fusiona de manera més radical la identitat nacional amb la dependència i defensa dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas), rebutjant activament la transició verda.
L’article adverteix que aquests models socials no són excloents. En molts casos coexistiran o es reforçaran mútuament, demostrant una gran capacitat d’adaptació depenent del context polític, econòmic i institucional de cada país.
Una eina per destapar obstacles invisibles
En un context de crisi on la comunitat científica internacional reclama una reducció accelerada de les emissions, aquesta investigació pretén oferir una eina teòrica per identificar les traves ideològiques que dificulten la transició energètica.
«Aquest estudi ajuda a identificar mecanismes polítics i ideològics que sovint passen desapercebuts, però que poden condicionar l’eficàcia de les polítiques climàtiques», emfatitza l’investigador de la UV Joan Enguer.
Amb aquesta troballa, la investigació obre noves línies de recerca per entendre com la governança ambiental i la sostenibilitat global es veuen afectades per les agendes nacionals.
