La Setmana Santa de Sagunt, una de les celebracions religioses més antigues i arrelades de la Comunitat Valenciana, s’enfronta a un moment crític per al seu prestigi institucional. El Ministeri de Turisme, a través de la Secretaria d’Estat de Turisme, ha iniciat formalment un expedient d’investigació per a avaluar la possible retirada del títol de Festa d’Interés Turístic Nacional. L’origen d’aquest procés administratiu es troba en la manca d’igualtat de gènere en la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, l’entitat encarregada d’organitzar els actes principals.
La investigació ministerial part de la base que els actuals estatuts de la confraria no permeten que les dones siguen membres de ple dret, cosa que els impedeix vestir l’hàbit oficial, participar en les processons en igualtat de condicions que els homes o formar part dels òrgans de decisió de l’entitat. Aquesta situació ha sigut objecte de denúncies ciutadanes i de la pressió de col·lectius locals que consideren que una festa que ostenta un reconeixement oficial de l’Estat no pot mantenir normatives que segreguen per raó de sexe.
La pèrdua d’aquesta distinció, que va ser concedida a Sagunt l’any 2004, suposaria un colp significatiu per al municipi, tant en l’àmbit reputacional com econòmic. Ostentar el segell d’Interés Turístic Nacional permet a la localitat accedir a canals de promoció internacional i a subvencions específiques que quedarien suspeses si es confirmara la retirada del títol. El Ministeri avalua ara si aquesta exclusió contravé els requisits de representativitat i respecte als drets fonamentals que s’exigeixen per a mantenir els guardons d’excel·lència turística a Espanya.
Aquesta celebració enfonsa les arrels en l’edat mitjana, concretament en el segle XV, quan la Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist va començar la seua trajectòria amb una doble tasca: l’assistència religiosa i la caritativa, ja que s’encarregava històricament d’enterrar els ajusticiats i de cuidar els desamparats. Al llarg dels segles, la Setmana Santa saguntina ha preservat elements únics, com el so de l’atabal i la representació dels Pasos, que l’han convertida en un referent del patrimoni immaterial valencià. Tanmateix, aquesta estructura secular ha mantingut fins a l’actualitat una organització interna estrictament masculina, fonamentada en uns estatuts que han romàs pràcticament inalterats davant els canvis socials i legislatius que han transformat el paper de la dona en l’esfera pública i associativa durant les últimes dècades.
