NULL
Els condemna per la contractació d’Emilio Máñez en l’empresa pública, una dels ‘zombies’ contractats i que haurà de tornar els diners cobrats
La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a dos anys i mig de presó imposada a l’exalcalde de Quartell, Francisco Huguet i a l’exregidor Emilio Máñez, tots dos pel PP, com a cooperadors necessaris d’un delicte continuat de prevaricació i un altre de malversació de cabals públics en relació amb la contractació simulada per l’empresa pública Imelsa (ara Divalterra) de Máñez com a coordinador de Brigada Forestal.
També ha confirmat que els dos condemnats hauran de pagar conjunta i solidàriament a l’empresa Divalterra 74.968 euros d’indemnització pels salaris indegudament percebuts per E.M. d’abril de 2005 a agost de 2007 i la quitança.
Els fets provats reflecteixen que Máñez va ser contractat com a assessor del Grup Popular de la Diputació de València de 1999 a 2003, període en què va treballar com a assessor d’Huguet, llavors alcalde de Quartell i diputat provincial. Després de les eleccions municipals de 2003, Emilio Máñez, que també era regidor d’aquest municipi, no va ser nomenat pel Ple de la Diputació en el contingent dels assessors que corresponien al grup popular.
Els dos condemnats eren companys del mateix partit polític, tenien negocis en comú i els unia una relació d’amistat. Segons els fets provats, amb la finalitat d’eludir la prohibició legal perquè Emilio Máñez continuara sent assessor de Francisco Huguet, el primer va contactar amb el gerent de IMELSA (societat pública participada al 100% per la Diputació Provincial) perquè li contractara “simulant” que la contractació era de coordinador de Brigada Forestal, però amb la intenció d’exercir com a assessor de Francisco Huguet D’aqueixa manera va ser contractat en tres ocasions (dos contractes temporals i el tercer indefinit). Durant aqueix temps, Emilio Máñez va cobrar el sou de Coordinador de Brigada Forestal sense realitzar aquestes funcions fins que va ser acomiadat pel nou gerent de IMELSA.
El tribunal explica que els fets “objectius i subjectius” que els recurrents qüestionen responen a una intensa activitat probatòria sobre el fet de la prevaricació, dictar a gratcient una resolució injusta, i de la malversació de cabals públics en la mesura en què “l’empresa pública contracta a una persona a la qual paga uns emoluents per una activitat que no realitza”.
La sentència, ponència del magistrat Andrés Martínez Arrieta, assenyala que el tribunal afirma la racionalitat de la inferència sobre els elements fàctics de la tipicitat, objectiva i subjectiva, a partir dels fets que descriu: l’amistat entre els dos coimputados recurrents; els seus negocis comuns; el que foren Diputat provincial i assessor, durant la legislatura de 1999 a 2003; el que a partir d’aqueixa data, encara que no fora assessor en la Diputació, sí que va desenvolupar les mateixes funcions en ser contractat com a coordinador de Brigades Forestals, romanent en el mateix despatx que anteriorment i sense realitzar cap gestió o activitat per a l’empresa que l’havia contractat.
Afig que dels fets declarats provats, i sustentats en una activitat probatòria directa i indiciària, és raonable la inferència del tribunal per a deduir que aqueixa contractació com a coordinador de Brigades Forestals es realitza “amb la finalitat d’eludir la prohibició legal referida”, amb la intenció que no exercira cap funció en la brigada forestal sinó que continuara exercint d’assessor del Diputat provincial Francisco Huguet, el recurrent.
Quant al delicte de prevaricació, afirma que l’essència del delicte està en el dictat d’una resolució arbitrària, “i en això ha consistit la conducta, que és el que fa el condemnat, com es relata en el fet provat, quan es diu que amb la finalitat d’obviar les exigències legals, les limitacions amb vista a la contractació de personal eventual, es contracta per a un servei i unes funcions que se sap no es realitzarà, de manera que el contracte de coordinador de brigades forestals no era més que un cimbell per a obviar les limitacions sobre el personal assessor d’un grup polític”.
Respecte al delicte de malversació de cabals públics, indica que és clara la condició de funcionari públic del detentor de fons públics, també dels cooperadors en el fet, i és clara la condició de cabals públics dels fons disposats per l’empresa pública.
Per això, subratlla que “la realització d’una contractació per aqueixa empresa pública disposant de fons públics per a la realització d’una activitat inexistent, com és la funció de coordinador de brigades forestals, realitzat amb complet coneixement que el destí final del contractat era alié a l’empresa pública que li contractava, se subsumeix en el tipus penal de la malversació de cabals públics, màximament quan aqueixa conducta es realitza per a obviar l’aplicació d’una llei que delimita l’accés a la fusió pública a través de personal eventual d’assessorament”.
Com a conseqüència, desestima els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de València que va confirmar la dictada per l’Audiència Provincial pels citats delictes de prevaricació i de malversació de cabals públics.
