Les altes temperatures no van impedir a milers de persones gaudir d’una vesprada-nit d’història, fantasia i espectacle en la desfilada de comparses, ballets, carroses i músics
El cabdill andalusí Omar Ben Hafsún; el viatger i explorador musulmà Ibn Battuta; el poeta Ibn Yuzayy, el llegendari guerrer cristià Rodrígo Díaz de Vivar o els nobles i líders militars croats Raimundo de Tolosa i Godofredo de Bouillón, tots ells personatges històrics dels temps d’Al-Andalus, tornaven a la vida aquest divendres en Ontinyent en una espectacular entrada de Moros i Cristians. Pel recorregut desfilaven prop de 15.000 persones, entre festers i festers de les 24 comparses, bandes de música i músics de 89 grups, ballets, grups d’extres o equip d’assistència a les carrosses i espectacles.
El principal acte de les festes majors de la ciutat atreia a milers de persones en un públic que, a la tribuna d’autoritats congregava nombroses personalitats polítiques. L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, i els regidors i regidores de la corporació, actuava com amfitrió per a un nombrós grup de càrrecs entre els que es trobaven la delegada del Govern, Pilar Bernabé; el vicepresident 1er de la Generalitat, Vicente Barrera; el President de la Diputació de València, Vicent Mompó; així com diputats al Congrés, la síndica socialista a Les Corts, el secretari autonòmic d’Indústria, diputats a Les Corts i diputats provincials, així com representants del mon empresarial, encapçalats pel President de la Confederació Empresarial de la CV, i Vicepresident de la CEOE, Salvador Navarro.
Una desfilada plena d’exotisme, color i escenificació de
l’aventura
Llegenda, mitologia i simbolisme eren la base de la desfilada de la comparsa Cides en la seua quarta capitania cristiana. Amb el capità Miguel Ángel Gandia Conejero reencarnant al llegendari Cid Campeador, Rodrígo Díaz de Vivar, el boato començava amb una introducció i un segon acte que escenificava la defensa de Baolansiya (València) per part del Cid. Els següents actes s’articulaven al voltant d’elements com l’escut, l’espassa, la creu, el casc, o un espectacular drac gegant de dos caps, tancant el capità i la cohort en un boato on destacaven els vestits dissenyats pel fill del capità, Miguel Gandia, i confeccionats per son tio, el modista Pepe Conejero.
L’ambaixada del 50 aniversari dels Cruzados es fonamentava en una interpretació de la primera croada, focalitzant-se en dos dels seus protagonistes: l’ambaixador Vicente Bordera es convertia en Raimundo de Tolosa i el banderer Nacho Pastor en Godofredo de Bouillón, dos nobles i militars que van participar en els succesos esdevinguts en escenaris com Constantinopla, Antioquia i Jerusalem, per tancar el relat amb el naixement de l’ordre del Temple. Un boato en 6 episodis on s’empraven elements com el mur de Jerusalem i l’arca de l’aliança, i on destacaven les espectaculars coreografies i ballets, acabant amb l’ambaixador i el banderer en una vistosa carrossa.
En la capitania mora dels Mossàrabs, Vicent Martí Donat tornava a la vida al Cabdill andalusí Omar Ben Hafsun, un cabdill andalusí d’origen hispano-godo que es va rebelar contra l’emirat de Còrdoba, qui va controlar un ample territori amb capital en Bobastro. La narrativa del boato de l’entrada mora, el transportava a la vila “d’Untinyan”, arrancant amb ritmes africans un viatge fantàstic i escenificar rebelions, i la cura de la “flama sagrada” dels mossàrabs, encarnada en la filla del capità. Elements culturals àrabs, una aposta pel colorit, dansa i un protagonisme especial del foc obrien pas a Ben Hafsun, amb espectaculars peces musicals composades per a l’ocasió.
El punt i final a les entrades el posava l’ambaixada mora dels Benimerins, que transformava a l’ambaixador moro Juanan Alcaraz i al banderer Ivan Más en el viatger i explorador Ibn Battutta i el poeta i estudiós Ibn Yuzayy, qui va donar forma al relat de les aventures del primer en un viatge per Europa i Asia que va durar 21 anys, i en el qual va cobrir més distància que el seu contemporani Marco Polo. Escenaris i elements com el far i la biblioteca d’Alexandria, representacions dels territoris que va recòrrer Battutta com Marroc o la Índia, aparició de guerrers d’oritge mongol o la representació de la pesta, que va afectar els viatges, eren alguns dels ítems que articulaven un intens i variat boato, que tenia un dels seus elements més cridaners en els ballets i les coreografies, que comptaven amb la participació del Premi Nacional de Dansa Marcos Morau.
