L’Ajuntament d’Ontinyent ha finalitzat els treballs de prevenció d’incendis que s’han dut a terme als últims mesos en l’àrea forestal de Fuset, finca de propietat municipal que es troba en la seua majoria dins del Paratge Natural Municipal Serra de l’Ombria-Pou Clar. En total han estat 3 línies d’acció en les que s’ha invertit més de 100.000 euros, comptant amb subvencions aconseguides de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València.
La regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, destacava la importància “de mantenir el bon estat i la seguretat de la finca de Fuset, un espai de 107’27 hectàrees que és l’únic sol forestal de propietat municipal d’Ontinyent. Es un espai d’alt valor ambiental que amb estes intervencions, a més de reduir el risc d’incendi, augmenta el seu valor ambiental”. Assenyalava.
L’última línia d’acció ha estat l’executada amb una subvenció de 33.861 euros de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, una ajuda contemplada dins del Fons Estratègic Municipal de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal per a l’any 2023, que s’ha destinat a tasques de neteja, aclariment i poda d’arbustos i arbres, per reduir el risc d’incendi i millorar les condicions de l’entorn.
Abans, l’Ajuntament també havia executat altres treballs selvícoles a la zona forestal de Fuset: Per una banda, s’han dut a terme accions d’eliminació de residus, plantació d’arbres i arbustos i altres millores dins d’una intervenció pressupostada en 38.800 euros dels quals 23.000 han estat subvencionats per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València; i per altra, Fuset ha estat una de les àrees on s’han fet tasques de prevenció d’incendis forestals i millora de l’entorn la brigada ‘Emerge’, contractada amb una subvenció de 70.828 euros obtinguda de la Generalitat Valenciana.
Cal recordar que la finca de Fuset, adquirida per l’Ajuntament als anys 80, va perdre el 85% de la seua massa forestal en un gran incendi a l’any 1992. Hui en dia existeixen zones de forta regeneració de pins, amb una destitat tan elevada que alenteix la maduració de la “muntanya brava” i fa que aquestes zones tinguen un elevat risc d’incendi.
