NULL
Els alcaldes d’Ontinyent i l’Olleria visiten el lloc on han eixit a la llum troballes que podrien ser del mateix periode que les de la Cova Negra de Xàtiva
L’equip de l’excavació arqueològica a la cova i l’Abric de l’Hedra (a la Serra de la Solana d’Ontinyent) ha trobat incidis de restes lítiques de major antiguetat de les que s’havien descobert inicialment, i que podrien datar el jaciment al Paleolític mitjà, l’època de l’homo neandertalensis, fa més de 40.000 anys. Així ho explicava l’equip d’investigació aquesta setmana a l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, i el de l’Olleria, Ramón Vidal, que coincidien en destacar “el gran interès d’uns treballs ens permetran saber més sobre com eren els primers pobladors de la zona, uns descobriments d’un valor enorme tant científic com històric”.
En la visita, on també participaven els regidors de Cultura (Àlex Borrell) i Museus (Ferran Gandia), així com el Cronista Oficial d’Ontinyent, Alfred Bernabeu, els directors de l’equip investigador (l’arqueòleg municipal, Agustí Ribera, i les doctores del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Hª Antiga de la UV, Margarita Vadillo i Cristina Real) donaven detalls sobre les noves troballes a les quals s’ha accedit en proseguir l’excavació. Margarita Vadillo confirmava que “baix el sondeig inicial que haviem fet i que es datava en el Paleolític superior, hem trobat un paquet que, per les característiques de les restes lítiques, ens apunta al Paleolític mitjà, fa més de 40.000 anys, tot i que s’ha de concretar amb l’anàlisi que farem als laboratoris de la Universitat de València”, assenyalava. “D’estos moments també es registren ocupacions a la Cova Negra de Xàtiva”.
Cal recordar que l’excavació a la cova i l’Abric de l’Hedra es va iniciar el passat mes d’abril amb una primera fase de sondeig finançada per l’Ajuntament d’Ontinyent, que va donar peu a la represa dels treballs amb l’actual segona fase que finança la Universitat de València i que es perllonga fins al proper divendres 30 de juliol. En ella, als elements del Paleolític superior trobats inicialment, que inclouen peces lítiques (peces de pedra) i restes de fauna com restes d’ur (antepassat del bou), conills i cavalls, s’afegeixen ara elements de major antiguetat, que obrin les portes a una tercera fase de treballs en la que ja és, com a mínim, l’ocupació humana més antiga mai trobada a La Vall d’Albaida.
