NULL
L’Ajuntament commemora el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust col·locant plaques davant els llocs on van viure les persones represaliades
L’alcalde Jorge Rodríguez, la consellera Rosa Pérez, el diputat Xavier Rius i la regidora Sayo Gandia recorren els llocs on l’alumnat del col·legi La Concepció llegia textos en alemà i valencià recordant a cada víctima
Vicente Sais Micó, Rafael Torró Garrigós, Eusebio Pimentel, Gonzalo Ureña Donat, Vicente Gandía Reig, Francisco Santamaría Tortosa, Rafael Donat Vidal, José María Martí Belda i Madrich Berliner Luftig. Són els noms de les 9 víctimes ontinyentines del nazisme que no seran oblidades gràcies a la posada en marxa a la ciutat del projecte “Stolpersteine”, una iniciativa consistent en la col·locació de pedres amb plaques commemoratives als llocs on van viure les persones represaliades. Un projecte ideat per per l’artista alemany Gunter Denmig, que ha servit per crear el memorial obert més gran del món, al que ja s’han sumat 1800 ciutats europees, entre les que des d’aquest divendres està Ontinyent.
L’acció, impulsada per l’Ajuntament a través de l’àrea de Memòria Democràtica que coordina Sayo Gandia, es duia a terme coincidint amb el designat per la ONU com a Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, presidit per l’alcalde Jorge Rodríguez, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, i el diputat de cultura a la Diputació de València Xavier Rius. Tots tres intervenien en un torn de parlaments al col·legi La Concepció, punt on es col·locava l’última de les pedres, després d’un recorregut on l’alumnat del col·legi La Concepció llegia textos en alemà i valencià recordant a cada víctima, en alguns casos davant de descendents de les mateixes, visiblements emocionats.
L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, recordava que la ciutat va ser una de les primeres a la Comunitat Valenciana en recordar als morts als camps de concentració, especialment al de Mathausen, amb una exposició i l’alçament d’un monòlit al cementeri que posteriorment va ser integrat al projecte “les pedres de la memòria” de la Generalitat Valenciana. Ara, explicava, “fem altre pas sumant-nos a un projecte que compartim amb 1800 ciutats europees, per recordar a persones que molt a sovint allò únic que havien fet per ser represaliades va ser creure en la llibertat i defensar un règim democràtic”.
L’alcalde recordava el treball iniciat a la seua etapa com a president de la Diputació, per dur a terme les exhumacions a les foses comunes de persones represaliades durant la Guerra Civil, amb Rosa Pérez com a diputada de Memòria Històrica. L’actual Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica destacava Ontinyent com “un exemple en polítiques de memòria”, en una intervenció a la qual lamentava “que cap de les víctimes haja pogut estar present, després de massa anys de silenci forçós i oblit premeditat”. Pérez destacava la importància “de no tornar a oblidar a este persones, i continuar la seua lluita per a fer un món millor”.
Xavier Rius posava en valor que “amb estes pedres estem construint un mur per posar ben alt la memòria d’estes persones”, tot avançant que als propers mesos la Diputació de València va a impulsar la primera exposició a Espanya de material recuperat a les foses comunes de persones represaliades a Paterna. Sayo Gandia recordava per la seua banda l’intens treball dut a terme a Ontinyent des de l’Ajuntament junt a la Comissió Municipal de la Memòria Democràtica, i la importància i simbolisme de l’acció conjunta que suposa “Stolpersteine” com a gran memorial descentralitzat, “el més gran del món, que ens permetrà mantenir viva la memòia de persones injustament perseguides, deportades i molts cassos assassinades”.
