Les costes de la Marina Alta s’han consolidat com un corredor ecològic vital per al segon animal més gran del planeta. Un equip d’investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha tancat amb un èxit sense precedents la campanya d’enguany del projecte MYSTICMED, amb el registre de 127 rorquals comuns avistats entre el 25 de maig i el 6 de juliol. Les dades obtingudes no només certifiquen un volum de pas històric, sinó que aporten informació de gran valor per a la conservació d’aquesta espècie catalogada en perill d’extinció.
La campanya ha destacat per l’ús de tecnologies no invasives com els drons, que han permés fotoidentificar més de 80 exemplars per a incorporar-los al catàleg d’identificació de l’espècie. A més, mitjançant drons equipats amb plaques Petri, els científics han aconseguit prendre sis mostres del bufit dels cetacis quan respiraven. Aquestes mostres permetran determinar el sexe dels animals i conéixer el seu estat hormonal sense generar-los estrés. Un altre indicador d’esperança per a la recuperació de l’espècie ha sigut la detecció de diverses femelles acompanyades per les seues cries en plena migració activa.
“La campanya d’enguany, sense cap dubte, ha sigut un autèntic èxit: més rorquals que mai, més fotoidentificacions que mai, i més cries detectades que en cap altra campanya”, destaca Víctor Gallego, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal de la UPV.
El cap de Sant Antoni: un mirador únic al món
L’èxit del projecte ha requerit un esforç coordinat que ha sumat 250 hores de navegació en una xicoteta embarcació per part dels investigadors Eduardo Belda i Víctor Gallego. Amb tot, el 90% dels avistaments s’han produït gràcies al treball de l’equip de terra, format per Xavi Giménez i Maria Giovanna, situats estratègicament als penya-segats del cap de Sant Antoni. La seua faena de guaita ha sigut vital per a detectar el bufit (blow) de les balenes i guiar la llanxa cap a l’animal per a procedir a la presa de dades de rumb, velocitat i mostres.
Els investigadors de terra recorden la increïble sensació d’observar aquests gegants de l’oceà amb uns simples prismàtics, i apunten que la Marina Alta és, probablement, el millor punt de tot el continent europeu per a l’observació de balenes des de la línia de costa.
Un aliat contra el canvi climàtic
Més enllà del valor científic i de la protecció d’una espècie amenaçada, Eduardo Belda, investigador de l’IGIC, recorda que el rorqual comú juga un paper clau en l’ecosistema global per la seua intervenció en la circulació de nutrients de la mar i en la mitigació del canvi climàtic.
La campanya d’enguany clou la seua fase valenciana i enfoca el rumb cap al mar d’Alborán, l’estret de Gibraltar i les ágües de Galícia, àrees també crítiques per a l’estudi del rorqual comú. El projecte MYSTICMED compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), i està cofinançat amb fons FEDER de la Unió Europea. Per al bon desenvolupament de les tasques, l’equip ha agraït també la col·laboració ciutadana dels spotters i d’entitats com Marina el Portet de Dénia, Creu Roja Ondara o el Servei de Vigilància Marina de la Generalitat Valenciana.
