El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, un reial decret pel qual es concedix la Gran Creu de la Reial Orde de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme al jove valencià Guillem Agulló, militant d’esquerres assassinat l’11 d’abril de 1993 per un comando feixista.
Agulló, de 18 anys, es trobava aquell dia d’acampada amb uns amics a la localitat castellonenca de Montanejos quan es va produir un enfrontament amb un grup de cinc jóvens enrolats en el grup neonazi Komando Marchalenes IV Reich. Un d’ells, Pedro Cuevas, li va assestar una punyalada mortal al cor. L’autor del crim va confessar els fets i va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Castelló a 16 anys i 7 mesos de presó per un delicte d’homicidi, pena que posteriorment va confirmar el Tribunal Suprem, tot i que cap dels dos òrgans judicials va qualificar llavors els fets com a terrorisme.
Una petició dels pares avalada per informes tècnics
El procediment es va iniciar el passat 4 de novembre, quan els pares del jove assassinat van sol·licitar el reconeixement del seu fill com a víctima del terrorisme d’ultradreta, en atribuir al crim una motivació política i ideològica vinculada a la militància antifeixista de la víctima i a la ideologia dels agressors.
Davant d’esta petició, la Direcció General de Suport a les Víctimes del Terrorisme va requerir informes a la Fundació Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme i a la Càtedra d’Estudis sobre Terrorisme i Drets de les seues Víctimes de la Universitat de València:
La Fundació Centre Memorial va concloure que l’atribució del caràcter terrorista es deriva de la seqüència d’actes violents letals d’inspiració neonazi ocorreguts a Espanya entre 1990 i 1995, que van buscar infondre por i alarma social. A més, destaca la posterior instrumentalització pública del cas com a propaganda del moviment neonazi a la Comunitat Valenciana per a enaltir la violència política, humiliar la víctima i atemorir la ciutadania.
La Càtedra de la Universitat de València sosté que, d’acord amb la sensibilitat social, política i jurídica actual front a la violència d’extrema dreta, el crim pot valorar-se hui com a terrorista, ja que la redacció vigent de l’article 573 del Codi Penal amplia este concepte a conductes comeses al marge d’una organització concreta però que perseguixen els mateixos objectius.
Amb el suport d’estos informes, el Ministeri de l’Interior ha elevat la concessió de la distinció de conformitat amb la Llei 29/2011 de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme, que configura esta Gran Creu com una acció honorífica específica de l’Estat per a honrar les víctimes i reconéixer públicament el seu sacrifici en defensa de l’Estat i de la ciutadania.








































