La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha defensat a Ciutat de Mèxic la necessitat que les polítiques de memòria esdevinguen una qüestió d’Estat de caràcter institucional, desvinculades de la lluita partidista. La representant valenciana ha participat en el debat de cloenda de les jornades sobre exili republicà, memòria i mobilitats forçades, celebrades al prestigiós Col·legi de Mèxic.
Enguix ha compartit taula de debat amb la investigadora de la UNAM Eugenia Allier i la professora de la Universitat Iberoamericana Mónica Acosta. Durant la seua intervenció, la vicepresidenta ha reflexionat sobre el paper de les institucions públiques en la recuperació de les històries familiars que van quedar silenciades i ha demanat aplicar a la memòria el mateix consens institucional que ja tenen les polítiques d’igualtat.
Evitar l’ús partidista i apostar pel finançament públic
La responsable provincial ha advertit que utilitzar la memòria com una eina d’enfrontament polític suposa un «mal servei» a la ciutadania, ja que pot acabar dividint la societat. «La memòria democràtica és una obligació moral que ha de formar part de les institucions i no tant dels partits polítics», ha afirmat Enguix, qui ha subratllat que la consolidació d’aquests drets requereix recursos econòmics sostinguts en el temps.
En aquest sentit, la vicepresidenta ha recordat el compromís pressupostari de la Diputació de València, que des de 2023 manté una partida anual superior als dos milions d’euros per a polítiques de memòria. Aquesta xifra se suma als més de 4,5 milions d’euros destinats des de 2015 als treballs d’exhumació de víctimes de la repressió franquista a la província.
Educació i joventut: el tancament del cercle de la memòria
Un dels eixos centrals del debat ha sigut la transmissió de la memòria a les noves generacions. Enguix ha insistit que les polítiques públiques no poden limitar-se a actes commemoratius, sinó que han de disposar de ferramentes didàctiques per a entrar a les aules.
Iniciatives com el programa La Memòria a l’Escola o el premi de literatura de no ficció María la Jabalina són alguns dels exemples citats per la diputada per a acostar el testimoni de les víctimes als joves. Per la seua banda, les jueves acadèmiques Eugenia Allier i Mónica Acosta han coincidit en la importància de reconnectar les experiències de violència i exili del passat amb els reptes i realitats del present.
