NULL
La peça pesa 29 quilos i va ser fosa en 1943 per Manuel Roses Vidal
Durant els últims 40 anys la campana ‘Sant Josep’, que formava part de l’espadanya de la capella de l’antic col·legi dels Jesuïtes a València, ha estat “desapareguda”. Es lamentava per això la Revista Aures, de l’Associació d’Antics Alumnes, a l’octubre de 1991: “La nostra portada hui és una de les campanes i ací podeu veure el campanar amb les dues que queden. Inexplicablement falta una, que molt ens alegraria, als quals un dia contribuïm al fet que el Col·legi deixara sentir la seua veu més enllà dels seus murs, que tornara al seu lloc, d’on mai degué eixir”. El projecte de restauració que està realitzant l’Església Jesuïtes València ha fet possible que la campana perduda torne a la seua vertadera casa.
‘Sant Josep’ s’ha pogut recuperar després d’una tasca d’investigació no exempta de retards i algunes complicacions. No obstant això, prompte tornarà a acompanyar a les seues companyes, ‘Sagrat cor de Jesús’ i ‘Maria Immaculada’, completant de nou el conjunt original de tres peces de l’espadanya de l’església.
Diverses indagacions van anar tancant el cercle fins que la campana es va localitzar en l’Ermita de Santa María de la Solana, en la localitat valenciana de Benigànim, a la Vall d’Albaida. Aquesta capella va ser construïda per dos ermitans que habitaven en aquesta zona en la dècada de 1970, Fra Salvador Romaguera i Fra José Pacheco. El primer d’ells va adquirir una certa fama a la fi del segle passat per la seua aparició en diversos programes de televisió, com a ‘Crónicas marcianas’.
L’ermita es troba en un bell paratge muntanyenc en el qual no hi ha accés per a vehicles de motor. Es tracta d’un terreny privat i delimitat que no pot visitar-se sense demanar permís.
L’Església Jesuïtes València i, en el seu nom, del Delegat de la Plataforma Apostòlica Mediterrània, Ignacio Dinnbier SJ, ha fet possible accedir a l’edifici per a despenjar la campana, traslladar-la per un camí rural en un carretó fins a un vehicle de transport i portar-la al taller en el qual se sotmetrà a diverses labors de restauració i adequació per a poder instal·lar-la de nou al costat de les seues primeres companyes.
‘Sant Josep’ va ser fosa en 1943 per Manuel Roses Vidal. Té un diàmetre de 37 cm, una altura del bronze de 36,5 cm i un pes aproximat de 29 quilograms. Llueix la següent inscripció:
San José me llaman / quiero con mis sonidos / llamar a todos a la oración. /
Fueron mis padrinos / Carlos de Guzmán Bertrán de Lis y /
María Teresa Taulet Casanova / Valencia, 1943
