NULL
Entre les principals inversions estan les dependències policials i la millora del pavelló Fontana Mogort
Alzira celebrarà demà sessió plenària extraordinària per a l’aprovació del pressupost municipal de 2022. L’equip de govern presenta uns comptes que ascendixen a 43.390.851,69 euros, que suposa un increment percentual de 5,75 punts respecte dels pressuposts de 2021. A esta quantitat cal sumar la quantitat corresponent a la Comunitat d’Usuaris de Vessaments de la Ribera Alta (CUVRA), que és de 586.200 euros, amb la qual cosa els comptes del 2022 s’eleven fins als 43,9 milions d’euros.
Els pressuposts de 2022 atenen a una situació d’incertesa per la situació sanitària: «Tant en els informes del Banc d’Espanya com de la Comissió Europea s’assenyala que, encara que l’economia es recupera amb força, el creixement econòmic es troba amenaçat per l’evolució de la pandèmia, el coll d’oferta que patixen els mercats per la crisi de subministraments i el perill que les tensions inflacionistes que açò està provocant una segona onada d’alça dels preus via augment dels costos de producció», ha explicat l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, este matí en la roda de premsa de presentació dels pressuposts municipals de 2022. Tot i això, el regidor d’Hisenda, Albert Furió, ha senyalat que «són els pressuposts per a la recuperació econòmica de la nostra ciutat». Els dos representants polítics han coincidit en el fet que es tracta d’uns pressuposts resilients, «que donen resposta a les necessitats urgents de la ciutat» i queden oberts per a incorporar noves propostes d’inversió, amb càrrec al romanent de tresoreria que es coneixerà a finals de febrer o principis de març. «Apostem per les inversions públiques perquè els contractes públics generen llocs de treball», ha dit Furió.
En l’anàlisi per capítols, l’alcalde ha destacat que els impostos directes suposen 19.171.000 euros. La recaptació provinent de l’impost de la contribució és la més important i arriba als 13,3 milions d’euros. Tant Gómez com Furió han destacat que no s’apugen els impostos des de 2015, i que el pressupost de 2022 inclourà la bonificació sobre el pagament de l’IBI a aquelles persones que instal·len sistemes d’aprofitament de l’energia solar als seus domicilis.
Dins del capítol d’ingressos s’inclouen també les transferències d’altres administracions (17.162.000 euros): per tributs de l’Estat arribaran 10 milions d’euros, les subvencions de la Generalitat Valenciana comptabilitzen 3 milions d’euros per les residències i 1,3 milions per polítiques inclusives, així com la quantitat de 600.000 euros procedent de la Diputació de València. Està prevista també la concertació d’una operació de crèdit, per import d’1.803.709,17 euros, per al finançament de les obres finals de les dependències de la policia local (730.000 euros), el pagament de les obres de millora al pavelló esportiu Fontana Mogort (600.000 euros) i per a complir amb l’acord amb Grup Suñer pel polígon de la carretera d’Albalat (631.500 euros). L’Ajuntament recorre a finançament extern per primera vegada des de 2015, «perquè eixes inversions volem completar-les el 2022», però confia en el fet que el romanent de tresoreria permeta cobrir eixes partides.
Quant a les despeses, el capítol més important és el de personal (21 milions d’euros) que el 2022 s’incrementen en 853.867,31 euros (un 4,18 % sobre els de l’any passat). Este augment, expliquen, inclou la previsió d’increment de les retribucions de personal al servei de les administracions públiques que figura en el projecte de pressupostos de l’Estat que està tramitant-se en el Parlament, i l’anunciat augment de les cotitzacions socials. La despesa corrent augmenta en 1.403.534,58 euros (3,67 %), pels nous contractes de parcs i jardins, recollida de fem, i neteja de col·legis. I les inversions previstes ascendixen a 2.710.587,29 euros (6,25 % del gasto total), i són les principals el compliment de l’acord amb el Grup Suñer, el nou edifici de la policia local i la reparació de la coberta del poliesportiu Fontana Mogort. Així mateix, es destinaran 90.000 euros a la digitalització del canal de les Basses.
Diego Gómez ha destacat que la gestió econòmica és positiva i ha assegurat que «mai hem estat tan sanejats econòmicament». El deute ha passat dels 16 milions de 2015 a 3,6 milions en 2021, «cosa que situa Alzira com a la cinquena ciutat de més de 40.000 habitants del País Valencià amb menys deute, i la primera de la província de València». Així mateix, «la renda per càpita ha crescut dels pocs més de 20.000 euros per habitant el 2013, als 24.645 euros per habitant al període 2019/2020».
El regidor d’Hisenda ha detallat que es mantenen les polítiques d’ajuda a joves i col·lectius vulnerables, ha destacat que el 2022 Alzira recuperarà el 2022 el punt d’encontre familiar, i hi haurà també continuïtat per als programes de foment de l’ocupació. Es mantindran les ajudes a estudiants, a entitats culturals, i als grups i entitats de festers. «Es recuperen les quantitats anteriors a la pandèmia perquè, a poc a poc, les entitats van recuperant l’activitat», indica Furió. I ha anunciat que es recuperarà també la Setmana de l’Economia i la Biosfira, entre altres iniciatives, sempre d’acord amb l’evolució de la situació sanitària.
Totes les línies d’actuació permetran, han destacat els portaveus municipals, encarar els reptes de l’administració local i de la ciutat d’Alzira, com són l’agenda urbana, amb l’horitzó de complir els Objectius de Desenvolupament 2030, la transició ecològica i la digitalització.
