Una multitudinària entrada de Moros i Cristians, el ‘Contrabando’ i els actes religiosos tanquen el cap de setmana de les Festes d’Ontinyent

Ontinyent ha tancat les seues Festes de Moros i Cristians amb un cap de setmana que ha nat des de la multitudinària entrada fins als actes religiosos, passant pel ‘Contrabando’ com a actes més rellevants.

Divendres història, fantasia, espectacle i emocions omplien l’entrada de Moros i Cristians més multitudinària que es recorda a Ontinyent. Al voltant de 18.000 persones, entre entre festers i festers de les 24 comparses, bandes de música i músics, ballets, extres o equip d’assistència a les carrosses i espectacles, participaven en una intensa desfilada que es perllongava durant més de 8 hores, des de les 18:00 hores de divendres fins passades les 2:00 hores de dissabte, davant els milers d’espectadors repartits entre les avingudes Almaig i Daniel Gil.

L’alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació de València i 1ª tinent d’alcalde Natàlia Enguix, i els regidors i regidores de la corporació, actuava com amfitrió en la tribuna d’autoritats per a les personalitats polítiques de les diferents administracions que acudien a gaudir de l’acte. L’entrada va estar retransmesa en directe per la tv pública valenciana À Punt, i es pot revisualitzar a traves de la  seua web.

El fil narratiu dels boatos de les capitanies de Marineros i Taifes compartia una important presència d’elements marítims, mentre les ambaixades de Contrabandistes i Abencerrajes s’ambientava en les serres de La Vall d’Albaida i Granada. També es visibilitzava la voluntat integradora de les comparses, amb fets com la presència en totes dues capitanies d’alumnat del Centre Ocupacional Municipal José Antonio Bodoque, que a l’entrada cristiana fins i tot comptava amb esquadra pròpia.

La capitania Marineros presentava una història ambientada en l’època de la Corona d’Aragó del Segle XIII, on el fil narratiu el portava un personatge principal que vivia tot un seguit de peripècies fins desembocar en la figura de Lucia Gil, capitana del bàndol cristià, qui apareixia en la popa d’un gran vaixell acompanyada per les seues filles. Abans, representacions de batalles navals i zones portuàries, figures històriques com la de Roger de Llúria i també mitològiques, com el monstre Leviatán o un cridaner exèrcit de soldats atlantes. 

L’ambaixada cristiana dels Contrabandistes, amb José Francisco Seguí com a ambaixador i el seu germà David Seguí com a banderer, recuperava la història del bandoler valldalbaidí Mariano Seguí Calatayud, “el gatet d’Otos” i el seu amic Francisco Mira, “Sitala” al SXIX. Cavalls, carrosses ambientades en la temàtica bandolera i la representació espais i elements autòctons, fins i tot amb la figura del patró de les festes, el “Morenet», predominaven en un boato que culminava amb la carrossa de l’ambaixador i el banderer amb elegants vestimentes en color negre. 

Ja per la nit, l’entrada mora arrancava amb altra capitania vinculada a la mar, en aquest cas de la mà dels Taifes i la història del “Drac de Saphor”, Ali Iqbal, i la seua ànsia de venjança per la mort del seu germà, el “lleó taifa Mujahid-Al-Amin”, sultà de la taifa de Dènia al segle XI, de la que formaven part les ïlles Balears. Una espectacular capitania de la que van meravellar especialment els ballets i on va sorprendre un un drac d’ultratomba, que obria pas al capità moro, José Manuel Pardo, transformat en el “Drac de Saphor”, Ali Iqbal, envoltat de diversos familiars. 

Finalment, l’últim dels quatre boatos era el de l’ambaixada dels Abencerrajes, amb una representació plantejada com a “inclusiva, integradora i transversal” de la “Rebelió de las Alpujarras” de Granada, la revolta que baix el lideratge de Farax Aben Farax i Aben Humeya es va iniciar en 1568 en resposta a una pragmàtica antimorisca que prohibia la llengua, els llibres o la vestimenta àrabs, i que va suposar un important confilcte al que participaren tropes argelines i de l’imperi Otomà. El boato, amb maquillatges i vestimentes molt treballats, tractava d’estimular els sentits amb elements com perfums o la degustació de dolços del SXVI, amb ballets que tractaven d’involucrar al públic i un ambient sumptuós en la representació d’espais com els jardins de l’Alhambra, amb l’ambaixador Samuel Martínez i la banderera Mar Padrino tancant la vetllada de festa morocristiana.

‘Contrabando’

Dissabte les comparses de Marineros i Contrabandistes d’Ontinyent tornaven a escenificar a la ciutat el tradicional acte del “Contrabando”, pel qual els primers tracten d’impedir als segons que passen el seu contraban a Ontinyent. Es dona la circumstància de què les dues comparses protagonistes són les mateixes que enguany ostenten la capitania cristiana i els càrrecs de banderer i ambaixador cristians. 

Les activitats de la jornada començaven a les 7:30 amb la Diana, que ha eixit des de la plaça de la Coronació per a seguir pels carrers Sant Antoni, Capellans, Les Eres, Dos de Maig, Sant Josep, Sant Domingo, Alcalde Paco Montés, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça de la Concepció, Gomis, Maians i Plaça Major. A les 11:00 hores tenia lloc el “Ball dels Contrabandistes” a la Plaça de la Concepció; des d’on partia a les 11:30 la desfilada per a l’acte del Contraban, passant pels carrers Gomis i Maians fins la Plaça Major. 

Malgrat celebrar-se només unes hores després de l’Entrada, ambdós actes han comptat amb la presència de nombrosos festers i públic. El text oficial del “Contrabando” consta de dos-cents sis versos d’art menor, cent vint-i-sis declamats pel contrabandista i huitanta pel marinero.

Actes religiosos

Finalment les festes també han celebrat actes religiosos en honor al seu patró, el Santíssim Crist de l’Agonia. Així, després d’activitats més lúdiques com les Entrades, la nit d’Alardos o el “Contrabando”, la vesprada del dissabte arribava el torn de la Baixada del Crist. 

Després de la representació del text de la Baixada en el Calvari de santa Anna, els capitans dels dos bàndols cristià i moro donaven el tret d’eixida a una “batalla d’arcabuceria” a la qual es feien sonar els trabucs fins la passarel·la del Convent dels Pares Franciscans. Posteriorment, s’iniciava la processó de la Baixada del Santíssim Crist de l’Agonia, un dels actes més emotius de les festes, que per primera volta passava pel nou Parc de les Mamàs Belgues, per posteriormente recòrrer la Cantereria, el Pont Vell, Plaça de Baix, Plaça Major i Carrer Maians fins la Parròquia de Sant Carles. L’acte comptava amb una representació de la corporació municipal presidida per l’Alcalde, Jorge Rodríguez, qui en esta ocasió i per primera volta participava com “andero” amb la vestimenta de la comparsa Marineros. 

Diumenge a les 7:30 se celebrava la Missa de Campanya, després de la qual començava la Diana de Gala pels carrers de Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, plaça de la Concepció, Gomis, Maians i plaça Major. A les 12:00 tenia lloc la Missa Major en honor al Santíssim Crist de l’Agonia a l’esglèsia de Sant Carles, i ja de vesprada, a partir de les 18:00, la imatge del Crist, el “Morenet”, transcorrerà pels carrers de la ciutat fins tornar a Sant Carles. Al pas del Crist per la Glorieta de Moros i Cristians es dispararà un espectacle de focs d’artifici.